Activitats del mes December 2020

Què li demanes al 2021?

22 Dec , 2020,
Esperem que els teus desitjos es compleixin.
Bones festes i bon any 2021!

La Diputació comença la restauració del molí vell de Bellpuig, un nou atractiu turístic per la Vall del Corb

18 Dec , 2020,

Aquest mes de desembre ha començat la Restauració del Molí Vell de Bellpuig, en aquesta 2a fase es faran actuacions de consolidació estructural en aquest molí d’origen medieval construït en el segle XIII. En el cas de Bellpuig, l’antic senyor, el duc de Sessa, per concessió reial de Pere el Cerimoniós, va poder desviar les aigües del Riu Corb i va fer construir diversos molins.

L’actuació consisteix en:

  • Restauració de les façanes
  • Actuacions a  l’interior de l’edifici
  • Donar-li sentit al conjunt.

El molí d’origen medieval es compon principalment d’una torre rectangular de dimensions considerables, bastida amb carreus ben tallats i pedres cantoneres als angles, tots disposats en filades regulars. A partir de la primera planta, des de l’exterior es pot apreciar que fou molt modificat en època moderna i contemporània. En alçat presenta soterrani, planta baixa i tres plantes superiors, o sigui que recull un total de 5 nivells de circulació. Els dos cossos, de paredat de pedra per l’exterior, tenen cobertes de fusta acabades amb teula.

La vila de Bellpuig posseeix un conjunt patrimonial arquitectònic i arqueològic de gran valor i molt rellevant pel que fa a la ruta que antigament feia l’aigua en aquestes contrades. Segles endarrere, Bellpuig formava part de la ruta dels mercaders, on hi havia dispersats molins fariners per la vall del Corb, que aprofitaven la força de l’aigua per moldre el blat.

El temps per a l’execució del projecte és de 7 mesos.  L’import d’adjudicació és de 216.049,83€.

La recuperació del Molí Vell i la reutilització d’aquest espais servirà per divulgar i donar reconeixement tant a nivell local com provincial d’aquest bé històric.

Aquesta actuació es troba cofinançada per fons FEDER, per la Diputació i per l’ajuntament de Bellpuig, dins del projecte Ponent Actiu.

Petits productors, grans vins de la DO Costers del Segre

16 Dec , 2020,

La Denominació d’Origen Costers del Segre, en col·laboració amb el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, ha organitzat el tast online “Petits Productors, grans vins de la DO Costers del Segre”, el segon tast del Cicle Polièdric de tastos exclusius de la Denominació d’Origen.

“Els petits cellers dins de la DO Costers del Segre són molt importants perquè fan que la marca DO Costers del Segre es difongui pel país” i ha afegit que “la majoria de petits cellers hi fiquen la seva vida, la seva feina, l’esforç personal per tirar endavant les petites produccions. A la DO Costers del Segre som prop de 40 cellers, dels que més de la meitat són petits productors” com ha apuntat el Sr. Tomàs Cusiné, president de la DO Costers del Segre.

Els vins que han acompanyat el vespre són: Ventallola 2018 de Boldú Viticultors, Escorça 2019 del celler Matallonga, Nena 2019 del celler Vinya els Vilars, El Petit de Sanui 2019 del Celler de Sanui i Perdiu 2018 del celler Mas Ramoneda.

L’acte, presidit pel Diputat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Sr. Carles Gibert i el Sr. Tomàs Cusiné, president de la DO, ha comptat de nou amb la participació de Josep Pelegrín, millor Sommelier d’Espanya 2016 i guardonat com a Millor Tastador a la darrera edició dels Premis Vinari, que ha conduit l’acte tot moderant el debat i el tast.

Sobre el cicle:

El Cicle Polièdric obre una mirada diferent a través de l’experiència i coneixement dels propis cellers que actuen de prescriptors d’un producte únic i alhora divers marcat per la continentalitat, el saber fer i l’experiència.

El Cicle Polièdric pretén apropar la DO Costers del Segre als professionals del món del vi, premsa, prescripció, restauració i sommelieria.

El primer dels tastos va tenir lloc el passat, 30 de novembre per explicar la singularitat dels Cellers d’Altura que s’emparen a la Denominació d’Origen.

El Patronat de Promoció Econòmica destina el 77% del seu pressupost a implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible promoguts per l’ONU

11 Dec , 2020,

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, explica el grau de compliment de l’Agenda 2030 a la institució en la Jornada de presentació del Pla Estratègic per a l’Assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 organitzada per la Diputació de Girona

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida destina el 77% del seu pressupost a implementar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) promoguts per l’Agenda 2030 de l’ONU. Així ho ha avançat aquest divendres el president de la Diputació, Joan Talarn, en el marc de la jornada de presentació del Pla Estratègic per a l’Assoliment de l’Agenda 2030 de la Diputació de Girona. Aquesta jornada, per via telemàtica, ha comptat també amb la participació del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Bernat Solé; la vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona, Núria Parlon; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.

L’Agenda 2030 s’estructura en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que s’integren en 5 àmbits: les Persones, el Planeta, la Prosperitat, la Pau i les Aliances per assolir aquesta agenda. Joan Talarn ha explicat que, en el cas de la Diputació de Lleida, “hem decidit anar a l’arrel del problema i assumir el rol d’impulsar la transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran cap a un model d’economia verda i circular, capaç de contribuir de forma activa a l’assoliment de més de la meitat dels ODS, però també capaç de desenvolupar respostes efectives a les nostres problemàtiques socioeconòmiques. I ho fem, precisament, en base al que promou l’ODS17, és a dir, buscant aliances per fer possibles els consensos necessaris per definir aquesta visió de futur compartida i les prioritats estratègiques per fer-la efectiva”.

El propi Patronat de Promoció Econòmica ha fet una avaluació de les 18 activitats i projectes que gestiona i ha determinat que són 9 els ODS en els quals les accions del Patronat impacten més. D’elles, a les que es destina més pressupost són: el 12% a l’ODS 12 (Consum i Producció Responsables); l’11,8% a l’ODS 8 (Treball Digne i Creixement Econòmic), el 10,9% a l’ODS 11 (Ciutats i Comunitats Sostenibles), i el 9,1% del pressupost a implementar l’ODS 13 (Acció Climàtica). L’import total d’aquestes accions, programades entre els anys 2018 i 2020, és de 27.559.011 €.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha assenyalat que l’assoliment dels ODS “no el podem fer sols, sinó que l’hem de fer juntament amb el Govern del país, les altres diputacions catalanes, les universitats, els sindicats, les entitats empresarials, les organitzacions del tercer sector i la ciutadania”, i ha afegit que “som en una crisi sanitària, la de la COVID-19, que derivarà en una crisi econòmica i social molt important del món en general i de la nostra societat en particular”, i que, per tant, “hem de ser cautelosos i pensar en els objectius i en els col·lectius més vulnerables, i vincular-ho estretament al territori”.

Per la seva banda, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha assegurat que “no renunciem de cap manera a les ambicions i esperances que hem dipositat en el mandat col·lectiu de l’Agenda 2030”. Per Solé, “la reactivació al nostre país, i a la resta del món, exigeix criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental”, i l’Agenda 2030 és “la columna vertebral per a la reconstrucció en l’era Covid”. El conseller ha fet una crida “a la consciència i al compromís col·lectiu de totes les institucions”.

La jornada ha finalitzat amb la taula rodona “Treballant pels ODS des de l’àmbit local. Casos pràctics”, moderada per la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas.

El projecte Ponent Actiu permet la recuperació del nucli antic d’Artesa de Lleida

3 Dec , 2020,

S’han fet actuacions al carrer Vileta i els seus accessos amb una inversió de 230.851,64 € procedents de fons FEDER i que compten amb el lideratge del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida

La Vileta d’Artesa de Lleida es troba al centre de la població, i configura el nucli antic de la vila. Les antigues porxades que tancaven la vila closa, juntament amb les arcades de pedra que les sustentaven, van ser enderrocades durant el segle passat.

La superfície d’intervenció correspon al carrer Vileta i els seus accessos des del carrer la Bassa i el carrer dels Gallart. La Vileta d’Artesa de Lleida és considerada Bé Cultural d’Interès Local.

Amb aquesta actuació, Artesa de Lleida recupera un espai històric al qual s’han millorat totes les infraestructures. Aquesta acció s’ha dut a terme en el marc de l’operació projecte Ponent Actiu liderat per la Diputació de Lleida per mitjà del Patronat de Promoció Econòmica i s’aposta per la consolidació d’un model de turisme sostenible i competitiu a les terres de Lleida a través de 58 projectes de municipis de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià i les Garrigues.

L’objectiu de Ponent Actiu és que es puguin consolidar com a destinacions turístiques els diferents emplaçaments a partir de la posada en valor del seu patrimoni natural i cultural i mitjançant un model de gestió unificat, que permeti la creació de nous productes turístics sostenibles.

Amb un pressupost de licitació de 230.851,64€, les actuacions que s’han fet són:

  • Soterrar les xarxes d’electricitat, telefonia i enllumenat públic, que fins ara estaven penjades a les façanes o sobre pals de fusta col·locats a les cantonades de l’espai públic. D’aquesta manera s’ha millorat l’impacte visual de la zona.
  • Millorar les xarxes de sanejament i subministrament d’aigua.
  • Canviar el paviment de formigó.

Antigament, el recinte tancat de la Vileta tenia tres accessos que estaven protegits per sengles portes que es tancaven en casos de perill, un al costat oest, situat a la meitat del carrer, l’altre a l’extrem sud al costat de l’església i el tercer al costat est. En aquesta banda, a més de la porta que estaria alineada amb la façana sud de l’actual seu de La Femosa, on encara és visible un dels muntants, tenia com a element singular que donava caràcter al conjunt un porxo amb quatre arcades apuntades, el qual es va conservar fins l’any 1975, en què va ser enderrocat a causa de l’enderroc de la casa que el suportava pel costat nord.

Amb les obres de clavegueram es va descobrir un importantíssim refugi antiaeri construït durant la guerra civil, el qual ha estat conservat per fer-lo visitable en un futur.

Ponent Actiu s’executa amb el cofinançament del 50% dels fons FEDER (Programa Operatiu Feder Catalunya 2014-20), un 25% per part dels municipis beneficiats i l’altre 25% per part de la Diputació de Lleida.

.