Empatia per fer aliances. Ajuts europeus Next Generation

Amb ganes renovades i tirant de resiliència, comencem l’any amb plena batalla contra la COVID-19 i amb noves eleccions al Parlament de Catalunya. Però més enllà d’aliances i polítiques a curt termini, el desig per aquest difícil any que comença són les futures aliances publico-privades que puguem establir en el marc dels ajuts per a la reconstrucció europeus els propers anys. Aquestes són la manera de fer front als canvis sistèmics que es produiran a nivell institucionals però també a nivell sòcio-econòmic.

Les alianes, aquest és el 17è Objectiu de Desenvolupament Sostenible, que tot i ser l’últim és per a mi el més important. Siguem valentes com a comunitat per canviar les regles del joc, comencem per compartir una visió de futur i agendem-la. Comencem a aliar-nos amb els qui tenim més a prop, horitzontalment i verticalment, també digitalment i comencem a teixir xarxes, els nostre bens comuns són enormes i aquests són els nostres recursos naturals, des de terres, aigua, aire i sol fins a programaria digital. Tornem al cooperativisme en el sentit més ampli i pur de la paraula. Res no és casual i res no tornarà a ser igual, però les coses poden ser d’una altra manera, nosaltres decidim el com. Coordinem-nos i cito a Rifkin quan deia que “jo només puc ser la mesura que et reconec a tu”. Dins d’aquest escenari disruptiu, ja vàrem tastar aquest inici de canvi el passat mes de desembre al presentar els pressupostos del Patronat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida, quan sindicats, universitat, cambres, consells comarcals i partits polítics els varem aprovar per unanimitat. Ara hem presentat dos “fitxes”, com avançava a finals d’any el propi president Talarn, una per les terres de Lleida i l’altra pel Pirineu i Aran als ajuts europeus Next Generation per un import de 256 milions d’euros. Grans projectes en àmbits de transformació econòmica i reformes estructurals que compten implícitament amb la creació de més de 3000 llocs de treball, 177 milions d’euros d’impacte sobre el valor afegit i 400 milions d’euros d’impacte total sobre la producció de Lleida. Projectes que van des d’inversions directes a la rehabilitació energètica d’edificis públics i pilots de comunitats energètiques locals al desplegament de fibra a tots els nuclis i polígons. Passant per impulsar la bioeconomia, al nord els boscos i al sud els residus agroalimentaris; com per a digitalitzar cadenes alimentàries i les Pimes. Diu Raül Romeva a Ubuntu: “La globalització és la darrera etapa del paradigma capitalista alhora l’eina que ens ha permès prendre consciència de la nostra dimensió global com a espècie i dels riscos que assumim. Però també ha posat novament en valor la dimensió local, el kilòmetre zero. Quina paradoxa!

Les nostre regles són l’economia del bé comú i l’equitat en la gestió dels nostre recursos. Fem-ho amb polítiques keinesianes, perquè la despesa pública reactivi l’economia, sabem que son temps molt difícils els que ens toca viure, però és precisament en plena batalla, i no tingueu cap dubte que aquesta és una guerra contra un enemic invisible, on veiem les oportunitats. No caiguem en el curterminisme, en el campi qui pugui i en el cadascú a la seva criticant als altres. Siguem empàtics, unim-nos per a decidir el nostre futur. Salut!

Desplaça cap amunt