Blog

Impacte de la campanya #jopertuitupermi a les xarxes socials i mitjans de comunicació

13 Oct , 2020,

Més enllà d’aconseguir crèdits amb l’ICO, ICF, CDTI i altres. Allargar els ERTO pagats amb crèdits europeus SURE i dels quals Espanya ja porta gastats més de 20.000 milions d’euros. Moltes empreses i comerços hauran de tancar. I ens menjarem el raïm amb un PIB que voltarà el 120%. Hem de recular 90 anys per assolir aquests percentatges.

La COVID-19 accelera aquesta revolució digital, Wikipedia publica qu euna revolució és “una transformació profunda i ràpida de l’estructura social, econòmica i política d’una societat, que alguns cops comporta l’ús de la violència, però no necessàriament.

Més enllà també de possibles rebrots ens trobem dins la resiliència lleidatana en l’empresa i l’emprenedoria. Amb l’objecte de visibilitzar-la naixia a l’estiu la campanya del Patronat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida el #jopertuitupermi, avui ja porta més de 3,2 milions d’impactes a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.

Mig centenar de valentes i valents de les terres de Lleida i Aran, alguns confinats dos cops ja, en són la cara visible; i més que se n’hi van sumant, empresaris i consumidors de proximitat, gremis, associacions de comerciants i les pimes.

La mesa transversal per a la recuperació de la nostra capital Lleida, ha de ser-ne el motor, i les campanyes del Patronat de Turisme també hi ajudaran. Tots a remar alhora. Noves pàgines web, xarxes de distribució, nous productes i nous projectes cap a la transformació digital i verda que no té aturador. Europa voldrà que ens gastem i així el que fins ara només érem capaços de pressupostar i albirar. I nosaltres, l’administració, fent tard com sempre amb la fibra òptica i el 5G. Quan trucava a aquesta cinquantena em deien “tots ens estrenyem el cinturó, vosaltres també ho hauríeu de fer”, “cal treballar tots junts ara”, “ens hem reinventat” deien altres més optimistes. El Ramón: “la campanya és molt bona, cal ampliar-la a tota Catalunya”; la Mireia: “ara venem mascaretes per a regalar”, el Josep: “t’ho portem a casa”… Tenim a uns emprenedors que no ens els mereixem! Tot i així, alguns: “anar aguantant”, “dia a dia”, “sobre la marxa”, “el restaurant fatal”, “la venda online no ho és tot”…

Només quedaran els bons, els qui fan qualitat, els qui es reinventin i s’adaptin a una (trans)formació constant. Els repobladors, africans o urbanites, voldran sostre i feina, metge i escola. Diu Joan B. Casas, soci fundador de l’auditoria i consultoria Faura-Casas: “L’economia del futur no es pot basar en molta contractació temporal, amb sous baixos i gent sense preparació”, no caiguem doncs en el treball en negre ni en el model extrusiu castís.

Barcelona i rodalies també han ajudat practicant un turisme de proximitat, però…com s’ho faran ara per a ser alimentàriament i energèticament sobirans i sostenibles?

 

Tenim sort de tenir-vos a prop

9 Jun , 2020,

Ja vaig escriure que la Covid-19 ens estava obligant a replantejar les nostres prioritats, les públiques i les privades, i crec que tots ho estem observant en els nostres entorns; però així com és lògic que ens resistim d’entrada a fer-nos dos petons o donar-nos la mà, hi ha qui també està mostrant una certa falta d’agilitat a entendre que moltes coses ja no seran com abans i que cal reordenar actituds i predisposicions que, de fet, abans del coronavirus ja ocupaven també alguns espais de reflexió crítica.

En aquestes setmanes no ha faltat qui exigia una pluja de milions a tort i dret com a forma de pal·liar uns efectes econòmics negatius per l’obligada aturada del planeta que ens ha imposat el virus. Però és que, si som justos, aquesta pluja de milions tampoc no ha faltat, però ja coneixem la dita: mai plou a gust de tothom. Amb l’economia pràcticament paralitzada com mai abans havíem vist dues generacions de persones, no ha estat fàcil per a ningú saber trobar el punt exacte en el qual s’havien de mobilitzar els diners públics.

 

En el cas de la Diputació de Lleida, ens han mogut dos principis: dotar de liquiditat els ens municipals, per facilitar que siguin els pobles els que injectin els diners en els seus entorns socioeconòmics més immediats, i no aturar les altres línies de subvencions que ja teníem previstes però que resten efectivament contagiades pels efectes de la pandèmia. Establir prioritats equival a retardar algunes línies d’accions no tan prioritàries per tal de donar agilitat a les que entenem com a més urgents. I mentrestant, preparar els temps de recuperació que confiem poder encetar aviat.

Ja abans d’aquesta crisi, moltes persones i col·lectius amb qui em reunia m’han sentit a dir una frase que potser sona aspra però és irrefutable: el pressupost de la Diputació de Lleida també és finit. Però, a més, ha de ser transparent i ajustat a les necessitats que ha de cobrir. I no totes les administracions hem de fer de tot, perquè correríem el risc de deixar de fer-ho tot a base de respondre només impulsos en calent. Crec en un cos públic col·laboratiu, i fins i tot federal, en el qual cada administració s’ha de fer càrrec de les seves competències pròpies i assumir les anomenades impròpies quan raons extremes així ho requereixin.

El principal objectiu que impulsa el Pla de Xoc de la Diputació és que els ajuntaments no aturessin la contractació de serveis als seus proveïdors, majoritàriament empreses locals, els treballadors de les quals acostumen a ser veïns de les mateixes localitats. I el món local de les terres de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran s’ha compromès en aquesta tasca, perquè ningú com una alcaldessa o alcalde sap el que suposa que el seu poble es paralitzi, i no ens ho podíem permetre.

Gràcies a l’esforç de les estructures de salut del país, podem respirar una mica respecte de la crisi sanitària i ara com ara ens toca abordar l’econòmica. És una de les altres coses que estàvem preparant, especialment des dels patronats de Turisme i de Promoció Econòmica. Els dos llançaran ara diferents campanyes de promoció del consum local, tant turístic com de tota mena de serveis. Hi ha qui pensarà que aquests diners, que són molts si se sumen els dos patronats, estarien millor destinats en ajuts directes. Però la veritat és que, repartits entre tots els actors econòmics del territori, l’ajut no seria prou important per a cada una de les empreses.

De la campanya que el Patronat de Promoció Econòmica farà pública a partir de dilluns a la pràctica totalitat dels mitjans escrits, ràdios, webs i televisions de totes les nostres comarques –“de la plana al Pirineu”, com diu un dels seus eslògans– en voldria destacar la sensibilitat que ha estat capaç de recollir l’equip creador: més de 50 experiències reals de petits establiments locals que ens explicaran, sense posar-hi ficció, com han pogut superar el sotrac personal i econòmic d’aquests mesos de la Covid-19 perquè han tingut la sort de tenir a prop els seus veïns. Sé que algunes de les històries ens commouran: la Laura de la Pobla, el Jordi de Bell-lloc, la Julita de la Fuliola o el Josep Ramon d’Alcarràs saben de primera mà què significa el hashtag que popularitzaran, #jopertuitupermi.

Estic convençut que el conjunt del nostre empresariat es beneficarà molt més d’aquest esforç per inundar l’espai públic de la necessitat de consumir els productes que elaboren els nostres propis veïns, redescobrir les nostres contrades més properes i apostar per posar en valor allò que coneixem i, per tant, sabem de la seva qualitat malgrat que no tinguin al darrere una marca regada amb milions de publicitat. Tenim sort de tenir-los a prop, tenim sort de tenir-vos a prop. Que la vostra pluja d’experiències ens ajudi a comprendre l’autèntic valor de la proximitat.

Joan Talarn i Gilabert

President de la Diputació de Lleida

Repensem-nos

18 May , 2020,

Mentre espero que, segons ens diu el Gobierno de España, poder arribar a la fi de la famosa corba del COVID-19, em deia un bon amic fuster i autònom: “això és com una guerra, però es que després vindrà la postguerra.”

Veiem atònits com aquest Gobierno de España utilitza paraules bel·licistes per afrontar la crisi mentre que els caps militars, els de segona fila a la pantalla, cauen com a mosques afectats pel virus.

Aquests dies de confinament i introspecció ens porten a voltes a extrems negativistes vers un futur laboral i econòmic proper i incert. Des de l’inici del moviment de Gandhi en defensa dels drets humans al 1920 fins al crack de Wall Street al 1929, es produí la gran crisi d’entreguerres a nivell global que canvià la manera de veure el món, des de l’art i l’arquitectura a l’economia.

Certament i davant d’una importantíssima recessió econòmica imminent, la promoció econòmica esdevindrà clau per a la seva recuperació. Talment cal treballar ja sobre bases de dades d’administracions, administrats, empreses i treballadors que necessitaran d’informació, d’ajuts o previsions d’ERTO.

Potser la resiliència d’algunes PIMES o part del sector agrícola lleidatà no se’n veuran tant afectats, però el petit comerç, el sector serveis i el mínim sector industrial rebran i fort. Caldran campanyes de sensibilització, compres de proximitat on-line que ajudin al consum intern i també al turisme. Lligar ajuts europeus a la compra pública d’innovació en eficiència energètica per accelerar aquesta recuperació econòmica. Aquesta crisi ens portarà també a la migració digital definitiva.

A l’altra banda tenim a un Gobierno de España en fallida econòmica que ens hi arrossegarà controlant el superàvit dels ajuntaments. Administració, administrats, empreses i treballadors caldrà que ens coordinem per afavorir als grups socials i laborals més vulnerables. Repensar postulats econòmics lliberals i l’estat del benestar. L’educació i l’especialització han d’esdevenir el pilar de l’economia del bé comú. Nous mecanismes de creació d’ocupació i la flexiseguretat laboral entesa com a flexibilitat total i en conseqüència poca estabilitat en el lloc laboral, horaris sense restriccions, mobilitat funcional i sous flexibles caldrà combinar-los sí o sí amb una elevada protecció social. Com ja deia Louis D.Branderis. “ podem tenir democràcia o podem tenir riquesa concentrada en poques mans, però no podem tenir ambdues coses alhora”.

Repensem-nos doncs, aprenem la lliçó, invertim més en investigació i menys en indústria d’armament. Més en república i mesures socials i menys en monarquia. Més en estalvi energètic i menys en indústria contaminant. Més en productes de proximitat i menys en grans cadenes de producció i distribució. Més en nosaltres i menys en el què diran. La llibertat i la igualtat quan comencen a treure arrels són un arbre de ràpid creixement.

Salut!

Carles Gibert Bernaus
Diputat i Vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica

El bosc, primer recurs de l’economia verda

21 Dec , 2018,

D’acord amb el Pla Estratègic per a l’adaptació de l’estratègia RIS3CAT a la demarcació de Lleida, elaborat per la Diputació, que estableix com a objectiu central potenciar la multifuncionalitat del bosc com a font de riquesa econòmica i ambiental, l’objectiu estratègic general del PECT és impulsar el procés de transició cap al model de bio economia en el territori a partir del bosc com a recurs essencial: promoure la innovació, la competitivitat (creixement econòmic), el reequilibri territorial (llocs de treball en zones rurals) i l’adaptació al canvi climàtic en els diferents estadis de la cadena de valor forestal, en el marc conceptual de l’economia circular.

Aquest objectiu general es concreta en els següents objectius estratègics:

  • Desenvolupar eines avançades de planificació i suport a la gestió forestal.
  • Optimitzar els aprofitaments forestals en terrenys abandonats de difícil accés mitjançant mètodes innovadors de mecanització.
  • Fomentar les innovacions de producte i de procés en indústries de 1a i 2a transformació de la fusta (ex. fusta contralaminada).
  • Establir bio refineries lignocel·lulòsiques en cascada, a partir de fusta de baix preu i de subproductes fusters industrials, per produir productes d’alt valor afegit.
  • Innovaren la producció sostenible de productes forestals no fusters d’alt valor afegit com la tòfona negra.
  • Promoure la comercialització i consolidació dels nous productes al mercat.
  • Formar i capacitaren els diferents estadis de la cadena de valor.
  • Optimitzar el balanç de carboni al conjunt de la cadena de valor.
  • Implicar la propietat forestal pública i privada i a la industria de transformació en la millora i re-valorització del sector.

Els objectius específics i operatius corresponents a aquests objectius estratègics es concreten, en les quatre operacions que, a banda de la de coordinació, formen el PECT, i constitueixen un únic projecte. Les quatre operacions són les següents:

  • IMBIOFUST: Impuls i realització d’una planta pilot de bio refineria a partir de fusta de baix preu i els seus subproductes.
  • INNOVATRUF: Impuls de la producció de tòfones a partir de la innovació en la gestió silvícola dels boscos i en la implantació i gestió d’arbres inoculats.
  • PLANIFICACIÓ I MOBILITZACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS: Eines avançades de planificació i suport a la gestió forestal i innovacions en mecanització de zones de pendent.
  • VALORITZACIÓ DE LA FUSTA: Innovacions tecnològiques en el desenvolupament de la fusta contra laminada (CLT) amb espècies locals i foment de l’ús de la fusta com a solució constructiva energèticament eficient.

Aquest PECT té el suport i la participació de:

Entitats sòcies: Universitat de Lleida i Consorci de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Entitats participants no beneficiàries: Forestal Catalana, S.A., ELFOCAT-Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals, Associació de Productors de Tófona de Catalunya, Axeb Biotech i Patronat de Promoció Econòmica. Entitat representant: Diputació de Lleida.

PECT Porcí de Lleida, la producció sostenible intel•ligent

20 Nov , 2018,

El Pla Estratègic per a l’adaptació de l’estratègia RIS3CAT a la demarcació de Lleida, elaborat per la Diputació de Lleida, estableix la producció intel•ligent i sostenible com a objectiu central per al sector porcí. D’acord amb el Pla, l’objectiu estratègic general del PECT és impulsar la recerca, la innovació, la transferència de resultats i l’ús de les tecnologies facilitadores transversals, especialment les TIC, en la producció porcina amb la finalitat d’optimitzar-ne l’eficiència , millorar la sanitat, i transformar les dejeccions ramaderes en recursos fertilitzants, en línia amb els principis de l’economia circular.

Aquest objectiu general es concreta en els següents eixos estratègics:

• Innovar i desenvolupar tècniques d’alimentació animal, de producció i de maneig que optimitzin el consum dels recursos i redueixin l’impacte ambiental en origen.

• Avaluar les MDT(Millors Tècniques Disponibles) en les condicions del biosistema porcí de Lleida i transferir-les al sector.

• Millorar la sanitat de les explotacions, en tant que incideix de manera directa sobre els costos, la competitivitat, la qualitat de la producció i la imatge del sector.

• Millorar el tractament i la gestió dels purins des de una perspectiva integrada que va del disseny de les instal·lacions, els nutrients, i permeti ampliar l’abast del seu ús com a recurs fertilitzant.

• Impulsar l’aplicació sistemàtica de les tecnologies facilitadores transversals, especialment les TIC, a la gestió de les explotacions porcines i adaptar-hi processos equivalents als mètodes de fabricació avançada.

La concreció d’aquests eixos estratègics és tradueix en les quatre operacions que configuren el PECT, a banda de la coordinació, com a projecte integral:

• PORCÍ-EFICIENT: Eficiència tècnica, econòmica i ambiental en la producció porcina.

• PORCÍ-SANITAT: Sistema de Registre de casos clínics en porcí i anàlisi de dades temporal i espacial.

• PORCÍ-TECNOLÒGIC; Innovació tecnològica en la producció de carn porcina per la futura societat del benestar: eficiència, sostenibilitat i transparència.

• PORCÍ-DEJECCIONS: Valorització en origen de les dejeccions de porcí: ús eficient i sostenible de la fracció líquida en els conreus de fruiters.

Aquest PECT té el suport i la participació de tots els agents del sector:

• Entitats sòcies: Universitat de Lleida, Centre d’Estudis Porcins de Torrelameu, Ajuntament d’Alcarràs i Grup de sanejament porcí.

• Entitats participants no beneficiàries: ANPROGAPOR (Asociación Nacional de Productores de Ganado Porcino) i Patronat de Promoció Econòmica.

• Entitat representant: Diputació de Lleida.

El PECT Porcí de Lleida és una extraordinària eina estratègia per garantir els estàndards de qualitat i sostenibilitat d’un sector econòmic rellevant de la nostra demarcació.