Part de la memòria tècnica que es vulgui penjar a la web

El territori objecte de l’operació correspon a les denominades Comarques de Ponent i engloba

les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià, la Noguera i la Segarra. El

conjunt comprèn 148 municipis, amb una població de 218.801 habitats (sense comptar Lleida) i una extensió de 5384 km2.

Les actuacions previstes en aquesta operació, es focalitzen més intensament en una

selecció de municipis, que pel seu potencial natural i cultural, poden actuar com a motors

de desenvolupament turístic d’aquest àmbit territorial i a la vegada contribuir al seu equilibri

territorial. Aquests municipis es corresponen alhora amb l’àmbit de l’Associació Leader de

Ponent. L’operació contempla, a la vegada, actuacions transversals a tot l’àmbit de Ponent

per tal de fomentar la consolidació d’un sistema de gestió que doni sostenibilitat a l’operació, més

enllà de la seva finalització.

En la següent taula identifiquem els municipis en els quals es preveuen les actuacions

més importants i la seva densitat de població:

Garrigues	DP	Urgell	DP	Pla d’Urgell	DP	Segrià	DP	Noguera	DP
Arbeca Bellaguarda Les Borges Blanques Bovera La Granadella Granyena de les Garrigues Juncosa Juneda Puiggròs Soleràs, el Torms, els	38,2 17,8 97,6 8,6 8,3 7,7 5,3 71,5 28,3 28,3 10,7	Agramunt Anglesola Belianes Bellpuig Castellserà Ossó de Sió Preixana Puigverd d’Agramunt Tàrrega Tornabous Vilagrassa	67,9 56,3 33,1 142,5 63,6 8,1 17,7 13,4 187,9 35,5 26,3	Barbens Bell-lloc d’Urgell Bellvís  Castellnou de Seana Fondarella Golmés Ivars d’Urgell Linyola Miralcamp Mollerussa Palau d’Anglesola, el Poal, el Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig Vila-sana	123,4 67,4 50,1 46 155,2 104,5 66,1 93,3 92,9 2.107 173,6 73,7 87,2 55,2 37 84,2	Alfarràs Alguaire Almatret Almenar Benavent de Segrià Corbins Llardecans Maials Portella, la Rosselló Sarroca de Lleida Torrebesses Torrefarrera Torre-serona Vilanova de Segrià	252,5 59,3 5,6 52,1 194 67,2 7,1 16,6 57,5 310,8 8,8 10,6 198,1 61,6 110,8	Albesa Algerri Balaguer Bellcaire d’Urgell Bellmunt d’Urgell Castelló de Farfanya Cubells Ivars de Noguera Menàrguens Montgai Penelles Preixens Sentiu de Sió, la Térmens Torrelameu Vallfogona de Balaguer	42,1 7,7 290,8 39,4 36,8 10,3 9,5 12,2 40,4 22,0 18,2 15,5 15,0 52,4 65,4 69,2
11 municipis	29,3%	11 municipis	59,3%	16 municipis	121%	15 municipis	94,1%	16 municipis	46,6%
Total municipis	70			Total densitat	72,8%

Com es pot apreciar en el Mapa 2, els municipis del sud de l’àmbit presenten una densitat de població baixa o molt baixa, mentre que els municipis del nord-est, especialment els situats entorn de l’eix de la A-2 , presenten una densitat de població més elevada, per sobre dels 50 habitants/km² en bona part dels casos.

El territori objecte d’aquesta operació està situat al sud de la demarcació de Lleida i, per tant, emmarcat en un entorn  rural, però amb una característica pròpia: l’escassetat de recursos hídrics, comarques molt riques en patrimoni natural de gran valor estepari, i zones humides, que ha determinat en gran part la configuració del seu extens patrimoni  cultural al llarg de la història, molt relacionat amb l’aprofitament de l’aigua, com a recurs escàs en aquest entorn, i amb les activitats econòmiques preindustrials que durant segles, i fins la mecanització del camp, van ser predominants en aquests indrets.

Tot i aquesta riquesa patrimonial, parlem d’un territori amb greus problemes de despoblació i poca diversificació econòmica, que necessita mesures urgents  d’activació econòmica, adaptades al seu entorn rural i que promoguin un creixement sostenible, capaç de potenciar l’arrelament de la població i afavorir els relleus generacionals.

Ja fa temps que s’ha identificat el turisme sostenible com un dels vectors clau per afavorir  aquesta activació econòmica. Les característiques del territori defineixen el model turístic i  l’entorn europeu de polítiques del sector afavoreix el desenvolupament d’aquest model.

En aquest sentit, el territori aposta per implementar un model de turisme sostenible i competitiu que aconsegueixi prosperitat econòmica, equitat i cohesió social i protecció mediambiental, alineat amb l’estratègia territorial que posteriorment explicarem.

Aquest model turístic és aplicable a totes les comarques de Lleida i en aquesta línia s’han desenvolupament en els darrers anys productes turístics molt interessants, però mancats de la potencialitat d’anar plegats sota una estratègia conjunta.  És necessari  definir un destí  turístic unificat, que aplegui tot el potencial que ofereix el territori, i establir mecanismes de connexió entre els diferents elements d’interès patrimonial, tant natural com cultural, que permetin atraure un turisme de qualitat.

Totes aquestes mesures, ens han de permetre capgirar la idiosincràsia d’un territori turísticament poc madur,  i convertir les comarques de l’àmbit territorial de Ponent, en un destí turístic sostenible, on el patrimoni cultural, el natural, així com els valors endògens del territori, siguin els autèntics vertebradors d’aquesta oferta.

Aquesta operació  s’emmarca dins d’una Estratègia per a la Consolidació d’un Model de Turisme Sostenible i Competitiu a les Terres de Lleida.

La present estratègia s’ha elaborat a partir dels següents elements d’anàlisi:

         1.Sistema socioecològic del territori.

1.1.Sistema social: economia, societat, cultura i política.

1.2.Sistema ecològic: natura i medi ambient.

         2.Estratègia RIS3Cat.

2.2. Energia i recursos.

2.3. Indústries basades en l’experiència.

3.Estratègia 2020 i les seves derivades polítiques i instrumentals  d’afectació en el món local.

L’estratègia és d’abast territorial, i inclou totes les comarques de Lleida, i els seus objectius estratègics són:

1. Potenciar el creixement econòmic i la creació d’ocupació en les zones rurals, re-valoritzar el patrimoni cultural i natural del territori i posicionar Lleida com a referent mundial en Turisme Cultural i Natural Intel·ligent.

2. Generar sinergies i complementarietats en relació amb diferents polítiques,  instruments i fonts de finançament, que comparteixin elements en comú amb el concepte de Turisme Sostenible i la promoció i conservació del patrimoni natural i cultural

3. Augmentar els vincles entre els responsables polítics i la resta de parts interessades en el desenvolupament d’aquest model turístic en el territori, per tal d’identificar prioritats d’actuació

4.Elaborar Plans d’Acció que continguin actuacions concretes per tal de materialitzar els objectius i generar els impactes esperats en els sectors implicats i en el territori i la seva societat

5. Creació de nous productes culturals i turístics entorn aquells valors endògens del territori. Buscar elements que vertebrin els discurs temàtic per al seu desenvolupament. Rius, Espais Naturals Protegits, Patrimoni Cultural, Paisatges, Fets històrics, etc..

6. Recuperació dels valors paisatgístics del territori com a eina de desenvolupament turístic: rius i entorn, canals i séquies, patrimoni cultural, nuclis antics, paisatges naturals etc..

7. Dotar de la infraestructura necessària al territori per a millorar la percepció que tenen els visitants, i generar satisfacció en la seva estada.  Senyalització patrimonial, i turística, adequació d’espais patrimonials, accessibilitat, eines tecnològiques, etc.

8. Generació de marques turístiques pròpies dins del territori que englobin vàries comarques i que contribueixin a convertir Lleida en un destí turístic unificat, facilitant la gestió territorial del sector, a nivell ambiental, econòmic, tècnic i social.

Per tal d’assolir les anteriors fites, l’estratègia planteja els següents objectius operatius, agrupats segons els aspectes clau identificats:

a. FOMENT DE LA COMPETITIVITAT

a.1. Promoure la diversificació de l’oferta turística

a.2. Desenvolupar la innovació en la indústria turística

a.3. Millorar les competències professionals

a.4. Fomentar la prolongació de la temporada turística

a.5. Consolidar la base de coneixements socioeconòmics del turisme

b. PROMOCIÓ I CONSOLIDACIO DEL MODEL DE TURISME SOSTENIBLE, RESPONSABLE I DE QUALITAT

b.1. Utilització responsable dels recursos naturals

b.2. Promoció, protecció i conservació del patrimoni natural i cultural

b.3. Impacte local, econòmic i social

b.4. Adaptació al canvi climàtic

b.5. Eficiència energètica del sector

b.6. Visibilitat internacional i accions conjuntes

c. MAXIMITZACIÓ DEL POTENCIAL DE LES POLÍTIQUES I INSTRUMENTS FINANCERS DE LA UE.

Aquest enfocament fa  que els objectius operatius de l’estratègia estiguin alineats amb les prioritats transversals del PO FEDER Catalunya 2020:

-Equilibri territorial

-Internacionalització

-Ocupació

-Especialització intel·ligent

Per assolir la consolidació d’un model de turisme sostenible a totes les comarques lleidatanes són necessàries dues eines d’implementació transversals:

1.La selecció d’uns elements vertebradors a partir del qual es pugui replicar el model: les àrees i espais naturals protegits fan aquesta funció vertebradora en l’estratègia ,juntament amb la xarxa fluvial del territori, i altres zones amb un alt valor paisatgístic i cultural que facilita la vertebració dels elements d’interès cultural, i natural, donada la influència d’aquesta en el desenvolupament del territori

2.La implementació d’un model de gestió turística que permeti connectar , tan físicament com conceptualment tot el conjunt.

.Objectius estratègics i operatius de l’operació i contribució als objectius de l’estratègia territorial

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, en els darrers anys ha estat treballant en la definició d’una estratègica turística de desenvolupament territorial de l’Àmbit territorial de Ponent, a partir del patrimoni cultural, el natural, paisatgístic,  la gastronomia  que senti les bases d’una planificació a mig termini, d’un territori ( que exceptuant la ciutat de Lleida) està  poc madur des del punt de vista turístic.  Més recentment, des del 2016, es va començar a treballar en el projecte Ponent Actiu, i que en gran part, és la llavor del projecte Paisatge de Ponent, ja que a partir d’aquella proposta, el projecte ha madurat fins a esdevenir la proposta actual.

El sector turístic es clau en l’economia de l’actual província, i per tant, coneixedors que en aquest àmbit les comarques del Pirineu, van per un pas endavant que la Plana, es prioritza les actuacions en aquesta zona per tal potenciar encara més la importància del sector en el conjunt global de la demarcació i afavorir l’equilibri territorial. Aquesta planificació, tot i correspondre a zones geogràfiques diferents, contempla, una estratègia conjunta a nivell territorial.  En aquest sentit l’estratègia territorial es basa en el següents punts.

PAISATGES DE PONENT  ha ser un dels projectes clau que dinamitzin el territori, i que puguin dur a la pràctica els objectius estratègics i operatius esmentats anteriorment.  D’aquest i de manera escalable, han de presentar accions específiques cohesionades unes amb les altres, donant sentit al projecte, i que, conjuntament amb iniciatives d’altres sectors econòmics,  ajudin al creixement econòmic del territori, i a solucionar les mancances i problemàtiques que aquest té ( atur, despoblació, pèrdua de patrimoni, poca maduresa turística, etc..)

L’objectiu estratègic de la present operació és consolidar l’eix PAISATGES DE PONENT  com a destí turístic a partir de la posada en valor del seu patrimoni cultural i natural i mitjançant un model de gestió unificat, que permeti la creació de nous productes turístics sostenibles al territori, la recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i natural, així com dels municipis que els envolten.

En la línia dels aspectes clau identificats en l’estratègia territorial, Els objectius operatius

a assolir durant l’execució de l’operació són els següents:

· Realitzar 87 accions de conservació del patrimoni cultural i dels nuclis antics dels

municipis motor.

· Realitzar 50 accions de descoberta del  patrimoni cultural i de la resta d’elements d’interès inclosos en el territori inclòs en l’operació.

PAISATGES DE PONENT, a l’igual que l’estratègia territorial per a la Consolidació d’un Model de Turisme Sostenible i Competitiu a les Terres de Lleida, contribueix a l’assoliment de les prioritats transversals del PO FEDER Catalunya 2020:

–Equilibri territorial: 139 municipis vinculats amb l’operació, d’un total de 6 comarques. Dins d’aquests, un total de 70 són objecte d’actuacions prioritàries en aquesta fase.

–Internacionalització. La generació d’una marca conjunta afavoreix la visibilitat de l’oferta turística del territori a nivell internacional.

–Ocupació. El projecte en sí, generarà ocupació directa en l’execució del mateix, però a curt termini els productes creats, han de generar nous nínxols de mercat a l’entorn d’aquest. Aquest objectiu serà promogut a través de les col·laboracions amb els diferents Grups d’Acció Local del territori i pretén impulsar desenvolupament de l’emprenedoria rural que pugui aprofitar els productes creats i alhora consolidar els productes i serveis turístics del territori.

–Especialització intel·ligent. El sector turístic, dins de l’àmbit de les indústries culturals i basades en l’experiència està identificat com un dels àmbits estratègics de Catalunya en el marc de la RIS3 CAT. L’operació pretén impulsar aquesta especialització intel·ligent a través de les col·laboracions amb els agents del territori.

Justificació de la viabilitat tècnica de l’operació

En la línia de l’estratègia territorial definida,  la present operació  identifica com a eines d’implementació transversals:

-element vertebrador: els rius, espais naturals protegits, canals, itineraris històrics, paisatges rellevants

En el cas dels rius, tal i com hem explicat en la definició del territori, ha marcat el desenvolupament cultural d’aquest, juntament amb la posició geogràfica de frontera, que ha contribuït a generar una riquesa cultural, fruit de l’encreuament de cultures i influències.

La riquesa d’espais naturals protegits és també un factor clau per a la selecció de les actuacions de l’operació. En aquest sentit els paisatges d’ambients humits en mosaic amb els paisatges de secà, i fins i tot esteparis, juntament amb els seus ecosistemes són únics a Europa Tot i aquest potencial, en l’actualitat es fa difícil l’explotació turística d’aquests elements, donada la seva desconnexió entre ells.

L’àmbit territorial de Ponent es caracteritza per una amplia xarxa de canals i séquies que vertebren el territori d’est a oest, i de nord a sud. Gràcies a tota aquesta infraestructura de regadiu gran part d’aquest territori va poder fer una transició d’un model agrícola de secà a un de regadiu. En aquest sentit, parlem dels Canals d’Urgell, que amb el Canal Principal, el Canal Auxiliar, i les quatre séquies secundàries, que travessen les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, i el Segrià, nodrint el territori d’un extens patrimoni industrial i natural, encara per explotar des d’una vessant turística.

Es important destacar moltes altres zones del territori, que tot i no gaudir de cap mena de protecció o consideració especial, tenen un gran valor paisatgístic, etnològic,etc.  Siguin espais de regadiu o de secà, presenten un mosaic patrimonial important susceptible de treballar per posar-lo en valor. Parlem dels paisatges espectacular d’oliveres de les Garrigues, els paisatges de fruiters del Baix Segre, o els camps de cereals envoltats de turons, a la Segarra, per posar alguns exemples.

Finalment, fora interessant incloure com a possibles eixos vertebradors del territori, tots aquells camins històrics rellevants, que poden esdevenir en importants rutes turístiques: Camí de Sant Jaume, Ruta Gaspar de Portolà, Rutes de Memòria, etc.

-model de gestió turística: l’operació pretén crear marca conjunta que faciliti el desenvolupament de la gestió de tots els productes turístics i la creació de sinergies entre ells i alhora faciliti la implementació d’una nova metodologia de treball basada en la cooperació, fins ara del tot inexistent.

A partir d’aquests eixos  es poden desenvolupar nous productes turístics, agrupats ,  sota una marca pròpia que en faciliti la promoció i la gestió. Aquest model permet identificar i promocionar projectes clau, que han de generar les inèrcies necessàries per arrossegar el territori que tenen al seu voltant cap al model turístic definit en l’estratègia.

Aquests criteris tècnics, juntament amb una visió estratègica definida a nivell territorial, ha permès forjar una operació formada per un conjunt d’actuacions, cadascuna de vital importància per a la consecució dels objectius operatius identificats.

A partir d’aquests eixos vertebradors identificats, l’operació PAISATGES DE PONENT, identifica accions prioritàries  de millora i foment del patrimoni cultural i accions de conservació i promoció del patrimoni natural

En l’entorn d’aquests elements s’han seleccionat uns termes municipals que han estat objecte d’estudi durant el procés d’elaboració de l’operació. Aquest estudi previ ha donat lloc a la definició concreta de  les mesures de conservació, millora i promoció del patrimoni natural i cultural a efectuar en aquests termes municipals, i que seran identificades i valorades en següents apartats d’aquesta memòria.

En el procés de selecció dels municipis objecte d’actuacions de conservació i millora del patrimoni cultural i natural,  s’han avaluat  avantprojectes i projectes existents alineats amb  els objectius l’operació

En aquest punt identifiquem els municipis objecte d’actuacions dins de l’operació  PAISATGES DE PONENT. Els remarcats en negreta apareixen en més d’un eix, amb actuacions diferents.

Eix vertebrador	Comarques	Municipis
Canals d’Urgell	Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Garrigues	Arbeca, Les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs, Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, Tàrrega, Tornabous, Vilagrassa, Barbens , Bell-lloc d’Urgell , Bellvís , Castellnou de Seana , Fondarella, Golmés , Ivars d’Urgell , Linyola , Miralcamp Mollerussa Palau d’Anglesola, el Poal, el , Sidamon Torregrossa Vilanova de Bellpuig , Vila-sana, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Penelles, Preixens, Sentiu de Sió, la, Vallfogona de Balaguer
Paisatges de la Noguera Baixa	Noguera	Albesa, Algerri, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Castelló de Farfanya, Cubells, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Penelles, Preixens, Sentiu de Sió, la, Térmens, Torrelameu, i Vallfogona de Balaguer.
Ribagorçana / Pinyana Paisatges de l’Aigua	Segrià	Alfarràs, Alguaire, Almenar, Benavent de Segrià, Corbins, Portella, la, Rosselló, Torrefarrera, Torre-serona, Vilanova de Segrià
Segrià Sec	Segrià	Almatret, Llardecans, Sarroca de Lleida, Torrebesses, Maials
Garrigues Altes Paisatges de l’Oli	Garrigues	Bellaguarda, Bovera, La Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Soleràs, el, Torms, els.

DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’OPERACIÓ I DE CADASCUNA DE LES ACTUACIONS PREVISTES QUE LA CONFORMEN. JUSTIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS MITJANÇANT UN PLA DE TREBALL.

PAISATGES DE PONENT s’estructura al voltant de quatre actuacions, que a continuació mostrem gràficament:

ACTUACIÓ	CONTRIBUCIÓ OBJECTIUS OPERATIUS OPERACIÓ
ACTUACIO 1. EXECUCIÓ ACCIONS DE CONSERVACIÓ , MANTENIMENT I MILLORA I DEL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL I ACCIONS DE PROMOCIÓ, FOMENT I DESENVOLUPAMENT DEL TURISME	Realitzar 33  accions de conservació del patrimoni cultural i dels nuclis antics dels municipis motor. 3.596.231,53€
ACTUACIÓ 2 . DESENVOLUPAMENT  DEL SECTOR TURÍSTIC DE PONENT	Millorar el coneixement del patrimoni natural i cultural vinculat a l’operació 193.000€
ACTUACIÓ 3. COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ	Transversal 35.000€
ACTUACIÓ 4. GESTIÓ I COORDINACIÓ DE L’OPERACIÓ	Transversal 125.555,48€