Agendes compartides i regions del coneixement en el marc de la RIS3CAT 2030

Amb la presentació de l’Agenda compartida de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran. Un projecte pioner impulsat per la Diputació de Lleida a partir de l’any 2019, de la mà de la Paeria de Lleida, la pròpia Generalitat, les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega i la Universitat de Lleida, conegut com a G6

Aquest dimecres, la seu del palau Robert de Barcelona, ha reunit a entitats i persones que promouen projectes de recerca i innovació per abordar els reptes del territori i avançar cap als objectius de desenvolupament sostenible, amb l’objectiu de compartir aprenentatges i reflexions sobre els reptes de present i futur de les agendes compartides i sobre el paper dels agents del coneixement i de les administracions públiques.

Manuel Szafiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i Matilde Villarroya, secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus (Generalitat de Catalunya), ha estat l’encarregat de donar la benvinguda i presentar la jornada RIS3CAT 2030.

En aquesta jornada, què ha estat centrada en compartir l’experiència de les agendes compartides de les Terres de Lleida, de la UAB i del Bages, l’assessora en innovació de la Diputació de Lleida, Teresa Botargues, ha estat l’encarregada de presentar aquesta iniciativa pionera per la Transformació Econòmica de la província de Lleida (2021-2027), una proposta estratègica per al desenvolupament territorial de les comarques de Lleida  liderada per la Diputació, que implica canvis fonamentals del model actual i que pretén donar resposta a un dels problemes estructurals del territori com és el despoblament.

L’Agenda vol impulsar una millora del model econòmic del territori, per fer-lo més atractiu i capaç de retenir i atraure població. El model es basa en els recursos i les potencialitats del territori en relació amb les oportunitats que ofereix el canvi de model econòmic a escala global.

El món va cap a una economia basada en recursos orgànics i renovables, processos circulars i altament digitalitzada, com a resposta a una situació global sense precedents, en la qual cal cobrir una creixent demanda d’aliments, aigua, materials i energia, al mateix temps que s’aconsegueix mitigar la crisi climàtica i revertir la pèrdua de biodiversitat. Aquest nou model econòmic ha de valoritzar de manera sostenible els actius naturals del territori com el sòl, l’aire, l’aigua, la geologia, els boscos, tots els éssers vius i la matèria orgànica que se’n deriva, molt més enllà de la producció alimentària.

La mateixa crisi climàtica fa que molts d’aquests actius naturals es vegin amenaçats i l’escassetat genera cada cop més especulació sobre aquests actius. En aquest escenari, els territoris rurals com els de les comarques de Lleida, rics en recursos naturals, però amb poblacions envellides i sense relleu generacional, són i seran objecte d’aquesta especulació per part d’actors externs; per això, cal actuar per tal que sigui el territori el beneficiari d’aquest canvi de model productiu i de consum.

Amb aquesta Agenda es pretén aprofitar l’oportunitat que significa aquest canvi de paradigma a escala global en benefici del repoblament del territori i del posicionament de Lleida com a referent dins de Catalunya.

L’Agenda, impulsada per la Diputació de Lleida a partir de l’any 2019, de la mà de la Paeria de Lleida, la pròpia Generalitat, les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega i la Universitat de Lleida, el conegut com a G6,  ens ha permès identificar 7 àmbits prioritaris d’actuació i desenvolupar, des d’aleshores, tot un seguit de projectes , programes i actuacions per contribuir a fer-los efectius.

També en aquesta Jornada la Míriam Acebillo-Baqué d’Ingenio, el Xavier Ariñode la UAB i en Gabriel Anzaldi,  d’Eurecat, han incidit en la importància i necessitat de contribuir en la recerca i la innovació de les agendes compartides impulsades pels territoris.

El paper del coneixement en la transformació dels territoris orientada cap als objectius de desenvolupament sostenible, ha estat un dels temes a tractar en aquesta jornada, de la mà de, Jordi Molas d’Ingenio, centre de recerca CSIC – Universitat Politècnica de València.

Per últim Xavier Quinquillà, director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement de la Generalitat de Catalunya, ha estat l’encarregat de dirigir la ponència de, “Les regions del coneixement en el marc del Pacte nacional per a la societat del coneixement i de la RIS3CAT 2030″ i cloure la jornada.

Desplaça cap amunt