Comencen les obres de recuperació de la Bassa de Baix, a Granyena de les Garrigues

Una actuació inclosa en el projecte del Patronat de Promoció Econòmica ‘Paisatges de Ponent’, cofinançada per la Diputació de Lleida i  l’Ajuntament de Granyena de les Garrigues amb fons FEDER, amb un import d’adjudicació de 23.454,53 €

La Diputació de Lleida ha iniciat recentment les obres per a la recuperació de la Bassa de Baix, a Granyena de les Garrigues, una actuació inclosa en el projecte del Patronat de Promoció Econòmica ‘Paisatges de Ponent’, cofinançada per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Granyena de les Garrigues amb fons FEDER, amb un import d’adjudicació de 23.454,53 €.

Al terme de Granyena de les Garrigues l’aigua ha estat sempre un bé força escàs degut a una pluviometria molt irregular i a la manca de cursos d’aigua estables. Aquestes condicions han influït en les activitats agrícoles del municipi des de fa segles i, per tal de solucionar aquesta mancança, a cavall dels segles XVIII i XIX, es van començar a construir diferents receptacles per a la captació i emmagatzematge d’aigua per a reg de les hortes o per al bestiar.

Una d’aquestes construccions eren les basses, que permetien un emmagatzematge d’aigua important tant per regar com per beure. El seu emplaçament anava lligat a la captació de les aigües de diferents indrets que, mitjançant canalitzacions, portaven l’aigua cap a la bassa.

Les basses generalment es troben a l’aire lliure i sense cobrir. Per tal de poder accedir a nivells inferiors quan l’aigua baixava o per netejar‐la, s’habilitaven unes escales que baixaven fins al fons. A l’entorn de la bassa s’hi construïen les aigüeres que portaven l’aigua de l’exterior a l’interior. Per filtrar l’aigua de les impureses, es podia col·locar brancassa (un feix d’argelagues o bé fulla d’olivera, per exemple), que impedia el pas dels elements grans amb el corrent d’aigua.

La recuperació de la bassa se centra en una sèrie d’actuacions estructurals, com el desbrossament de plantes i males herbes; la neteja dels paraments verticals de plantes; la reposició de les zones de paredat de pedra utilitzant la mateixa tècnica constructiva que a la resta del monument: amb pedra treballada per anar vista; cairejada en els seus costats amb morter de calç, i finalment s’hi col·locarà una barana d’acer, doblegada, ancorada a terra, amb tractament de protecció contra l’oxidació.

Scroll to Top