La Cambra de Comerç de Lleida acull la jornada de presentació de la Declaració institucional del G10 per un model d’industrialització rural sostenible, circular, altament tecnificada i regenerativa
L’Associació d’Empreses de la Fusta, ACTEL, VEOLIA i MOEVE confirmen que el model ja és una realitat productiva i econòmica al territori lleidatà però que cal superar colls d’ampolla que en dificulten l’acceleració i l’escalat
El G10 proposa accions concretes per superar aquests colls d’ampolla: suport a les entitats local per desenvolupar els instruments urbanístics dels biopoligons; disponibilitat d’infraestructures de testeig tecnològic i regulador; sistema de formació professional ajustat a les necessitats i increment substancial de la superfície forestal ordenada
El desplegament d’un model industrial basat en la bioeconomia circular ja és una realitat a la demarcació de Lleida, amb empreses que impulsen la producció de gas renovable, de biofertilitzants, de biomassa forestal, de fusta per a usos constructius i de productes d’agricultura regenerativa. Aquesta ha estat la constatació central de la taula rodona d’empreses que ha tingut lloc aquesta tarda a la Cambra de Comerç de Lleida. La taula ha format part de la jornada impulsada pel G10, les institucions públiques i privades que integren el Comitè Estratègic de l’Agenda Compartida “Lleida, Terra d’Oportunitats” i que ha fet pública una Declaració Institucional que promou un model d’industrialització rural sostenible, circular, altament tecnificada i regenerativa, que permeti generar valor social, econòmic i ambiental local a partir del capital natural disponible a les Terres de Lleida, Pirineu i Aran.
En l’obertura de la jornada el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, ha destacat que “la transformacio econòmica del territori té per objectiu fixar i atreure població i aquest és l’objectiu del G10, anar tots a una per aconseguir-ho transformant el model econòmic”.
El president de la Diputació, Joan Talarn, ha volgut subratllar que “la transformació econòmica de Lleida no és només per resistir sinó per liderar el país. I per això tenim altres províncies que ens copien, perquè som referents en economia verda” en referència a les 16 províncies espanyoles en les que el model de Lleida s’està escalant.
Les cinc empreses i associacions empresarials que han participat al debat han explicat públicament en quin punt del camí es troben i què necessiten per accelerar. La taula ha reunit l’Associació d’Empreses de la Fusta de Lleida, ACTEL, VEOLIA Biomassa i MOEVE, cinc actors que operen en tres cadenes de valor diferents —la ramaderia i el biometà, els recursos forestals i la fusta, i l’agricultura regenerativa i la valorització de subproductes agrícoles— però que comparteixen el mateix marc conceptual: la bioeconomia circular com a motor d’industrialització rural sostenible i de diversificació de les rendes del sector primari.
Aquestes empreses, que estan impulsant el nou model econòmic pel que aposta Lleida basat en la bioeconomia, han posat de manifest com es poden establir relacions justes i equilibrades entre empreses del territori i multinacionals que aposten per la bioeconomia i també la necessitat que el sector primari prengui consciència que sense la seva activitat, aquesta industrialització no podria ser possible.
El debat també ha posat el focus en dos elements clau per al desenvolupament territorial ordenat i la viabilitat d’aquestes indústries. Per una banda, la disponibilitat de biopolígons, àrees específiques d’activitat econòmica especialitzades en bioeconomia, amb planificació urbanística pròpia, dissenyades per a acollir indústries que produeixin aliments, béns, energia o serveis a partir de recursos biològics renovables. Per l’altra, la capacitat d’articular la logística per posar en valor els excedents del sector agrícola, ramader i agroindustrial que alimenten aquestes indústries, i, per la part forestal, la capacitat d’incrementar de forma molt significativa lamobilització de recursos forestals.
En un altre bloc de qüestions, s’ha parlat sobre el potencial valor afegit que pot capturar el territori amb aquest model. En aquest punt, s’ha donat a conèixer l’existència d’instruments desenvolupats a través de l’Agenda Compartida per facilitar la captació d’aquest valor. És el cas de BIOHUB CAT, l’Oficina Tècnica de la Transformació i la recentment creada Oficina de Captació d’Inversions. Algunes de les empreses ja han posat en valor la utilitat d’aquests instruments per al desenvolupament dels seus models de negoci.
També s’ha parlat de la necessitat de promoure el talent al voltant d’aquest model industrial.
En la part final de la taula, s’han exposat actuacions que està impulsant el G10 que permetrien accelerar el model i superar alguns dels colls d’ampolla. D’una banda, dotar de capacitat tècnica als ajuntaments que promouen biopolígons per poder desenvolupar els instruments urbanístics que els donen cobertura legal. De l’altra, promoure la disponibilitat d’infraestructures de testatge tecnològic i normatiu que permetin reduir riscos a les empreses abans de comprometre grans inversions. També incrementar de forma significativa el percentatge de boscos ordenats, que actualment és inferior al 30% i és un dels factors que limita la mobilització de fusta i biomassa. Per últim, promoure la definició i desplegament d’un sistema de formació professional que permeti cobrir els llocs de treball a crear per aquest model industrial. L’aportació de recursos públics necessària per executar aquestes actuacions és de 25 milions d’euros i s’està treballant amb diferents departaments de la Generalitat per mobilitzar-los aquest mateix 2026.
Per últim, els membres de la taula han proposat altres colls d’ampolla que caldria superar i que han estat recollits pel G10.
D’un problema de purins a un biopolígon operatiu
El cas més madur és el d’Alcarràs Bioproductors (Alcarràs), el primer biopolígon industrial de Catalunya i d’Espanya, promogut per 150 famílies de ramaders que van decidir convertir un problema —la gestió de les dejeccions porcines— en una oportunitat industrial. Avui produeixen biometà i biofertilitzants, i tenen empreses interessades a instal·lar-se al biopolígon en cadenes de valor tan diverses com la producció de biocarbó, biocarburants o proteïnes a partir d’insectes. MOEVE, l’empresa resultant de la transformació de CEPSA cap a la sostenibilitat, és un dels seus interlocutors estratègics, interessada en el biometà com a combustible renovable.
Dos biopolígons més està en marxa a la demarcació: el de Balaguer, impulsat per Noguera Renovables, orientat a la valorització forestal i la química verda; i el de Montoliu de Lleida, promogut pel propi ajuntament, que preveu un paper actiu de MOEVE en la implantació de producció de biometà. Els tres casos comparteixen una característica: un promotor privat, una entitat local implicada i una demanda creixent de productes de la bioeconomia per part de sectors industrials que necessiten descarbonitzar-se.
Els boscos de Lleida: un actiu a l’espera ser activat
L’Associació d’Empreses de la Fusta de Lleida i VEOLIA Biomassa col·laboren en el marc del projecte Pirineu Local Forest per fer realitat una simbiosi que sobre el paper semblava perfecta però que en la pràctica topa amb un obstacle estructural: prop del 70% dels boscos de les comarques forestals de la demarcació estan pendents d’ordenar, i de la superfície que ja té instruments d’ordenació, només se’n mobilitza el 22% del creixement anual. El 78% restant s’acumula al bosc sense aprofitar, augmentant el risc d’incendi i reduint la biodiversitat.
El repte és doble: d’una banda, els ajuntaments propietaris de les 300.000 hectàrees de bosc de titularitat municipal no tenen prou capacitat tècnica ni econòmica per promoure de forma individual una gestió forestal sostenible. De l’altra, sense mobilització real de recursos forestals no hi ha indústria de la fusta ni biomassa per a usos energètics. La iniciativa Pirineu Local Forest vol ser la palanca per trencar aquest bloqueig, articulant col·laboracions entre empreses del territori —grans i petites— i entitats locals propietàries dels recursos.
El sector agrícola, d’usuari de gestors de residus a proveïdor de biorefineries
ACTEL, que representa centenars de productors agrícoles de la demarcació, ha posat sobre la taula la clau del model. Els subproductes que genera —sansa, pinyol d’oliva, restes vegetals, excedents de palla— són la matèria primera que necessiten indústries interessades en produir bioplàstics, nous materials de construcció o crèdits de carboni. La iniciativa REGEN-Segrià, impulsada per la Fundació Comunitària Raimat Lleida i alineada amb l’agricultura regenerativa, és el primer pas concret en aquesta direcció.
El que ja existeix i el que falta per accelerar
La taula ha dibuixat un panorama de recursos ja disponibles al territori tot i que encara no prou coneguts. El BIOHUB CAT, finestreta única de Catalunya per a projectes de bioeconomia circular; l’Oficina Tècnica de la Transformació, que acompanya els propietaris de recursos en el camí cap a ser proveïdors industrials; i l’Oficina de Captació d’Inversions, que connecta els projectes madurs amb el finançament d’impacte. Tots tres serveis funcionen avui a Lleida.
Però també ha deixat clar on són els colls d’ampolla: els biopolígons necessiten que els ajuntaments promotors tinguin prou recursos tècnics i econòmics per desenvolupar els instruments urbanístics que els donen cobertura legal. Les empreses disposades a invertir en processos industrials de bioeconomia circular necessiten infraestructures de testatge tecnològic i normatiu que permetin reduir riscos abans de comprometre grans inversions. I totes les cadenes de valor necessiten professionals formats en bioeconomia, un perfil que avui no existeix al mercat laboral lleidatà.
Fonts de finançament clau
Les institucions han identificat les fonts de finançament europees i estatals —el Fondo de Cohesión Territorial, el mecanisme STEP del Fons FEDER i els fons climàtics disponibles per a les diputacions catalanes— que podrien cobrir una primera injecció de recursos durant el mateix any 2026. La mobilització d’aquests instruments permetria desbloquejar els frens més immediats: planificació urbanística dels biopolígons, infraestructures d’experimentació industrial, formació professional per nodes comarcals i ordenació forestal dels boscos municipals.
Lleida, model de referència que s’escala
El tancament de la taula ha tingut un to inequívoc: les empreses participants no esperen que el món canviï sinó que ja formen part del canvi però demanen que el marc institucional, normatiu i financer els segueixi el ritme. En vuit anys, el territori ha passat d’un problema local de purins a un biopolígon operatiu, d’un biopolígon a una Agenda Compartida i d’una Agenda Compartida a un model que s’està escalant a 16 províncies espanyoles. Les institucions que han signat la declaració es posen avui explícitament al costat de les empreses que ja han fet el salt i es comprometen a acompanyar les que l’estan teixint.
El potencial productiu del les terres de Lleida en xifres
Les Terres de Lleida disposen de més de 12 milions de tones anuals de recursos orgànics susceptibles de ser transformats mitjançant biotecnologies en biometà, CO₂ biogènic, biofertilitzants, biopolímers o biocarburants, amb aplicacions en sectors com el tèxtil, l’alimentari, el farmacèutic o el químic. A aquesta capacitat s’hi afegeix la seva posició geoestratègica, que permet articular cadenes de valor capaces de processar també prop de 30 milions de tones addicionals procedents de territoris veïns, concentrant al seu entorn el 20% d’aquests recursos disponibles a l’Estat.
En paral·lel, la demarcació pot instal·lar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable, triplicant la potència actual instal·lada a Catalunya, i generar més de 20.000 GWh anuals d’energia excedentària, un factor clau per a la competitivitat industrial. El territori compta també amb 775.000 hectàrees forestals, 300.000 de titularitat municipal, amb capacitat per incrementar la disponibilitat hídrica, produir fusta estructural d’alt valor avui importada, generar energia de proximitat i desenvolupar mercats vinculats als crèdits de carboni.
Sobre el G10 i l’Agenda Compartida de Lleida
El G10 és el comitè estratègic de l’Agenda Compartida de Lleida, format per les principals institucions econòmiques i socials de la demarcació. Promou la transformació econòmica del territori cap a un model verd, circular i altament tecnificat, i impulsa un portfoli de nou projectes tractor amb una inversió total prevista de 200 milions d’euros. El model s’està escalant a través de la Red CIT a 16 províncies de l’Estat espanyol. Més informació a www.lleidaterraoportunitats.com
28 de maig de 2026
