Més enllà d’aconseguir crèdits amb l’ICO, ICF, CDTI i altres. Allargar els ERTO pagats amb crèdits europeus SURE i dels quals Espanya ja porta gastats més de 20.000 milions d’euros. Moltes empreses i comerços hauran de tancar. I ens menjarem el raïm amb un PIB que voltarà el 120%. Hem de recular 90 anys per assolir aquests percentatges.
La COVID-19 accelera aquesta revolució digital, Wikipedia publica qu euna revolució és «una transformació profunda i ràpida de l’estructura social, econòmica i política d’una societat, que alguns cops comporta l’ús de la violència, però no necessàriament.
Més enllà també de possibles rebrots ens trobem dins la resiliència lleidatana en l’empresa i l’emprenedoria. Amb l’objecte de visibilitzar-la naixia a l’estiu la campanya del Patronat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida el #jopertuitupermi, avui ja porta més de 3,2 milions d’impactes a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.
Mig centenar de valentes i valents de les terres de Lleida i Aran, alguns confinats dos cops ja, en són la cara visible; i més que se n’hi van sumant, empresaris i consumidors de proximitat, gremis, associacions de comerciants i les pimes.
La mesa transversal per a la recuperació de la nostra capital Lleida, ha de ser-ne el motor, i les campanyes del Patronat de Turisme també hi ajudaran. Tots a remar alhora. Noves pàgines web, xarxes de distribució, nous productes i nous projectes cap a la transformació digital i verda que no té aturador. Europa voldrà que ens gastem i així el que fins ara només érem capaços de pressupostar i albirar. I nosaltres, l’administració, fent tard com sempre amb la fibra òptica i el 5G. Quan trucava a aquesta cinquantena em deien «tots ens estrenyem el cinturó, vosaltres també ho hauríeu de fer», «cal treballar tots junts ara», «ens hem reinventat» deien altres més optimistes. El Ramón: «la campanya és molt bona, cal ampliar-la a tota Catalunya»; la Mireia: «ara venem mascaretes per a regalar», el Josep: «t’ho portem a casa»… Tenim a uns emprenedors que no ens els mereixem! Tot i així, alguns: «anar aguantant», «dia a dia», «sobre la marxa», «el restaurant fatal», «la venda online no ho és tot»…
Només quedaran els bons, els qui fan qualitat, els qui es reinventin i s’adaptin a una (trans)formació constant. Els repobladors, africans o urbanites, voldran sostre i feina, metge i escola. Diu Joan B. Casas, soci fundador de l’auditoria i consultoria Faura-Casas: «L’economia del futur no es pot basar en molta contractació temporal, amb sous baixos i gent sense preparació», no caiguem doncs en el treball en negre ni en el model extrusiu castís.
Barcelona i rodalies també han ajudat practicant un turisme de proximitat, però…com s’ho faran ara per a ser alimentàriament i energèticament sobirans i sostenibles?