L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell obre el seu 20è aniversari amb la inauguració dels nous audiovisuals de dues de les sales i l’objectiu de superar els 3.000 visitants

L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell obre el seu 20è aniversari amb la inauguració dels nous audiovisuals de dues de les sales i l’objectiu de superar els 3.000 visitants

L’acte d’inauguració ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, que ha destacat “el patrimoni, la cultura, el paisatge i la població del territori regat pels Canals d’Urgell”

La iniciativa forma part del projecte ‘Paisatges de Ponent’ del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i està subvencionat pels Fons Feder Catalunya

L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU), que enguany commemora el seu 20è aniversari, ha inaugurat aquest dissabte el seu nou discurs museogràfic de dues de les sales expositives situades a la planta baixa (la Sala Gran i la Sala Petita). L’ECCU va rebre el 2022 prop de 3.000 visitants i amb la reforma es vol doblar aquesta xifra.

La inauguració s’ha celebrat a la Casa Canal de Mollerussa i ha anat a càrrec del president de la Diputació, Joan Talarn, que ha fet una visita a l’espai acompanyat del president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU), Amadeu Ros, i de la directora de la Fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol, a més del diputat Carles Gibert, vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació. Després s’ha organitzat una visita adreçada a empreses, col·laboradors i altres col·lectius acompanyats. A l’acte també hi han assistit, entre d’altres, el director de la CGRCU, Xavier Díaz, membres de la junta de govern de la Comunitat, el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Penedès; Xavier Freixes, vicepresident del Consell Comarcal de l’Urgell; Rosa Solé, vicepresidenta del Consell Comarcal de les Garrigues; i membres de la Fundació Canals d’Urgell i de la CGRCU.

En el seu parlament, Joan Talarn ha començat assenyalant que la renovació i actualització del discurs museogràfic de l’Espai servirà per posar en valor “el patrimoni, la cultura, el paisatge i la població del territori regat pels Canals d’Urgell”, una obra a la que ha qualificat com “la més disruptiva i transformadora de les economies i els pobles de la plana en dos segles”. Una consideració, aquesta, que aspira a mantenir en els propers segles “sent una altra vegada innovadors a l’hora d’afrontar la seva modernització, per passar a ser la infraestructura verda referent del territori de Ponent i un model a seguir en altres territoris”.

Talarn també s’ha referit al paper dels Canals d’Urgell com a element vertebrador del territori, en tant que faciliten “l’arrelament de projectes de vida a les nostres comarques”, de manera que la infraestructura esdevé un factor fonamental per tal de “mantenir viu el teixit productiu i el desenvolupament de les nostres terres, que necessiten tenir fixada la població”. “L’aigua és vida”, ha assegurat Talarn, que ha afegit que “també és cultura”, de manera que “necessitàvem també posar al dia, a nivell tecnològic i des de l’òptica de la construcció del relat, la forma en què presentem la nostra història i com ens ha modelat com a societat”.

Per tot plegat, el president ha acabat reivindicant que “els canals no són cosa només de pagesos”, sinó que formen part de la realitat dels municipis rurals, perquè el país l’estructurem des dels municipis, i si l’entorn rural es buida, es buida Catalunya”.

L’espai presenta una proposta immersiva que posa en valor el patrimoni, la cultura, el paisatge i la població del territori regat pels Canals d’Urgell, donant a conèixer tant l’actualitat com el projecte de futur de la principal infraestructura hidràulica de Catalunya. La iniciativa està inclosa dins del projecte Eix 6 ‘Paisatges de Ponent’ del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i està subvencionada pels Fons Feder Catalunya, tal com ha precisat també Joan Talarn en la seva intervenció.

El relat de les dues noves sales explica com s’encara el futur després de fer el recorregut que parteix de la història de finals del segle XIX amb la construcció de la infraestructura a la primera sala. La visita s’acaba a la ‘Sala de la gent’, on a través d’una projecció es dona veu als protagonistes del Canal, tots ells interpretats per actors del territori, que a mode d’holograma expliquen quin és el seu paper en la infraestructura.

La modernització dels Canals d’Urgell, un projecte de país El projecte de modernització que impulsa la Comunitat General de Regants del Canals d’Urgell contribuirà a la millora de l’autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix.

Així doncs la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. La modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té redactats els primers quatre projectes que permetran iniciar les obres en 11.600 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d’euros de cara al proper any 2023. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa El projecte de la modernització del regadiu dels Canals d’Urgell està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen vora els canals per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casilles dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte que ja s’han pogut testar en el primer pla pilot. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.


Joan Talarn:



Desplaça cap amunt