Cap al mes de maig ja hem saturat el planeta de gasos d’efecte d’hivernacle i de la seva capacitat d’absorció de residus i de regeneració. “La història és un sistema d’alerta primerenca”, deia Norman Cousins. Així com feien els nostres padrins, hem de reciclar, gestionar millor els propis recursos naturals i estalviar energia. El porta a porta, la gestió de boscos i purins i les comunitats energètiques locals en són les eines. Una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers, deia Christian Felber ja al 2008, quan predicava sobre l’economia del bé comú. Al 2015, les Nacions Unides marcaven els 17 ODS per al 2030 i la UE dona a Espanya 70.000 M€ aquests tres anys, més del que ha posat sumant tots els anys que fa que hi pertanyem, per transformar aquesta economia mitjançant la digitalització i la bioeconomia circular per descarbonitzar-nos. Perfecte, no tan sols subsidis a la pagesia, calen aquests ajuts per transformar el món rural. No hi ha altra que tancar l’aixeta a l’èxode juvenil i repoblar d’urbanites i immigrants del tercer món aquests territoris respecte a la gran metròpoli, ofegada en la precarietat i els impostos climàtics. La digitalització de l’agricultura 4.0 mitjançant fibra òptica i 5G permetran tant fer un balanç de resultats de les nostres finques com l’accés al bigdata i a l’IOT, previsió del clima, estalvi d’aigua, control i assegurança de la producció… a temps real i a punta de dits. Els nous cultius han de ser ecològics, sostenibles i de proximitat, això vol dir que s’hauran de vendre més cars a la botiga? Doncs sí, els nostres productes i l’oli en particular són la base d’una dieta equilibrada, font de salut i qualitat de vida. Quant val la salut? I ho sabem ara més que mai, ja que la Covid-19 és una de les moltes malalties que ens portaran la irreversible crisi climàtica.
Cal començar, doncs, per transformar l’agroindústria, també a nivell polític. La nova conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural n’és un clar exemple. Lligar el clima amb l’agricultura és un model que a les Garrigues coneixem per herència. I particularment volem veure en la fira de l’Oli d’Oliva Verge Extra de les Borges Blanques la primera fira en clau transformadora.
Hi havia art en el packaging i excel·lència en els sucs d’OOVE i en format virtual i presencial. El tret de sortida d’una nova realitat post-Covid, una nova economia verda i digital, cooperativa i rural. D’un sector, el de les pimes i cooperatives de l’oli que, segons PRODECA, augmenta en exportacions (més de 2.000 M€ del 2015 al 2019). I, que em perdonin els del vi, però no s’ha vist tant afectat pel tancament de la restauració. La pregunta que aquí ens fem és: s’imposarà la salut a la nostàlgia i cert romanticisme? Sigui com sigui la tradició, la cultura i el paisatge, caldrà preservar-los segur. Salut!