Cap territori avança sol. Ni una administració, per més recursos que tingui, pot transformar l’economia tota sola; ni les empreses, per més iniciativa i talent que acumulin, poden fer-ho sense un entorn que les acompanyi. El futur de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran es construeix quan institucions, empreses, productors, comerços, centres de coneixement i agents socials comparteixen objectius, sumen capacitats i treballen plegats.
Aquesta és la idea de demarcació que defensem des del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i la raó de ser de l’Agenda Compartida ‘Lleida, Terra d’Oportunitats’. El 2025 ha estat un any clau: s’ha reforçat la governança, s’han impulsat plans compartits pel talent, l’ocupació, la indústria o els polígons d’activitat econòmica, i s’ha avançat en projectes estratègics com els biopolígons, el centre de formació en economia verda, la planta d’escalat preindustrial o els serveis ecosistèmics dels boscos municipals.
Quan institucions, empreses, entitats, cambres i organitzacions seuen a la mateixa taula, les nostres comarques guanyen capacitat. Quan es posen en marxa Centres d’Innovació Transformativa a Alcarràs, Balaguer, Lleida i Sort, i quan prop de 300 persones participen en Camps d’Innovació, el que fem és obrir les decisions a tota la demarcació i convertir el coneixement compartit en accions. I quan aquesta agenda es projecta internacionalment, Lleida demostra que també pot ser referent en governança transformadora.
Però la transformació no passa només pels grans projectes. També passa per acompanyar les empreses en cada etapa. Aquí és on el treball de GlobaLleida i del CEEILleida és fonamental. Donar suport a una persona emprenedora que comença, ajudar una empresa a créixer, facilitar que un negoci no tanqui perquè troba un reemprenedor o acostar finançament a qui té un projecte d’inversió és també fer política de territori.
El mateix passa amb el Gust de Lleida, que és molt més que una marca. És una manera de donar valor al nostre teixit productiu agroalimentari i d’acompanyar pagesos, elaboradors, restauradors, comerços i empreses. Produir aliments de qualitat és una fortalesa de la demarcació, però cal ajudar a explicar-los, comercialitzar-los, internacionalitzar-los i situar-los sota un paraigua compartit que sigui sinònim de garantia, proximitat i confiança. I també des de l’Oficina de Suport als Projectes Europeus i des del treball amb els ajuntaments la col·laboració és clau, ja que molts projectes locals tenen impacte sobre l’activitat econòmica.
Tenim una idea clara: volem pobles vius, amb comerç, empreses, serveis, activitat i gent que hi pugui construir el seu projecte de vida. Arrelar població no és només parlar d’habitatge o de carreteres; també és garantir que hi hagi feina, negocis oberts, relleu empresarial i empreses que trobin motius per quedar-se i créixer aquí.
El 2026 ha de ser un any per aprofundir en aquest camí: ampliar la governança de l’Agenda i continuar projectant Lleida com una demarcació capaç d’innovar des de les seves arrels. La col·laboració publicoprivada és una necessitat i, sobretot, una oportunitat. És la manera de fer que els recursos públics tinguin més impacte, que les empreses trobin més suport, que els pobles guanyin activitat i que Lleida sigui reconeguda com una demarcació que sap transformar-se sense deixar ningú enrere. I nosaltres hi creiem, perquè sabem que, quan els municipis i comarques treballen units, Lleida encapçala la transformació.
Jordi Verdú i Paijà, vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica