Diputació de Lleida i la resta d’integrants del Grup han explicat l’experiència de les agendes compartides en el marc del Fòrum S3 que, celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona, s’ha retransmès a tots els països de la Unió Europea
Joan Talarn destaca que l’objectiu de les agendes compartides en favor de la transformació del model econòmic de Lleida, Pirineu i Aran significa fer coses diferents, canviar l’esquema i abordar les polítiques de repoblament des d’un nou enfocament transversal
La Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea han posat avui com a model en l’àmbit europeu l’experiència del G-10, el grup de treball interinstitucional de Lleida, que impulsa la transformació del model econòmic de Lleida, Pirineu i Aran. Ha estat en el marc de la jornada ‘La RIS3CAT en acció, les agendes compartides explicades pels seus protagonistes’, dins del Fòrum S3 que s’ha celebrat els dies 28 i 29 de novembre a la Llotja de Mar de Barcelona. El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat que “l’objectiu de les agendes compartides en favor de la transformació del model econòmic de Lleida, Pirineu i Aran significa fer coses diferents, canviar l’esquema i abordar les polítiques de repoblament des d’un nou enfocament transversal”. La jornada ha comptat amb la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, i Wolfgang Munch, subdirector d’unitat a la DG REGIO de la Comissió Europea.
Talarn ha estat acompanyat pel vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Jordi Verdú, i Teresa Botargues, assessora de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida. Hi han participat també representants del G10, que han explicat l’experiència des de les seves perspectives en la sessió ‘L’Agenda Compartida de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran: Abordar el repte del despoblament rural a través d’una especialització intel·ligent basada en la bioeconomia’, com Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida; Montse Rué, vicerectora d’Estudiants i Ocupabilitat de la Universitat de Lleida; Montse Bergés, delegada del Govern a les Terres de Lleida; Josep M. Gardeñes, president de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL); Jesús Torrelles, president de PIMEC Lleida; Cristina Rodríguez, secretària general del sindicat CCOO Terres de Lleida; i Ramon Moreno, secretari de Política Social i Ocupació del sindicat UGT Terres de Lleida. L’Ajuntament de Lleida també forma part del G10. Per una altra part, ha participat en la jornada Miquel Serra, alcalde del municipi d’Alcarràs entre el període 2011 i 2019 i membre del grup de productors impulsors del projecte Biolab Ponent.
La RIS3CAT 2030 és l’Estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya i promou l’orientació dels fons europeus cap a iniciatives i actuacions de recerca i innovació que accelerin la transició cap a un model socioeconòmic més verd, digital, resilient i just, i que tinguin impacte per tot el territori.
En explicar l’experiència del G10, el president Joan Talarn ha posat en valor que
“per a fer arrelar projectes de vida, cal que les persones trobin als seus pobles serveis i garanties econòmiques, i a les nostres comarques no renunciem al sector primari com a base del nou model econòmic. La preocupació pel despoblament ve d’antuvi, però sempre es repetien fórmules que es demostraven ineficaces, com presentar-se a qualsevol programa europeu d’ajuts sense preveure ni tan sols la falta de capacitat per a executar-los, cosa que provocava més frustració en veure passar per davant milions d’euros. Calia, també, emmarcar aquests fons europeus en un discurs coherent en favor d’un context de transformació, i la col·laboració dels actuals 10 membres del grup, iniciada l’any 2019, dona la garantia de compartir un mateix objectiu comú i superar el vell estadi en què cada un vol protagonitzar la seva idea”.
Per la seva banda, Miquel Serra, l’alcalde d’Alcarràs entre 2011 i 2019 i membre promotor del projecte Biolab Ponent que comparteixen vuit municipis, ha explicat que l’any 2018 van veure la bioeconomia com una oportunitat per abordar reptes locals i sectorials, com les dejeccions ramaderes, i a hores d’ara és una iniciativa considerada un cas d’estudi a escala europea per part de la Xarxa Europea de Desenvolupament rural. “No sabíem que estàvem fent una agenda compartida, però sí que érem conscients que estàvem impulsant una nova forma d’abordar problemes complexos”, ha dit Serra.
Per la seva part, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, ha explicat la importància de disposar d’una visió de futur compartida i com es va construir aquesta visió en el cas de l’agenda de Lleida, resultat d’aquest treball col·lectiu, dut a terme durant el 2020, en plena pandèmia. I aquest model econòmic “ens ha de permetre reforçar sectors estratègics i també afavorir l’aparició de sectors emergents i nous models de negoci”.
Al seu torn, la vicerectora de la Universitat de Lleida, Montse Rué, membre també d’aquest primer grup promotor, ha posat sobre la taula el model de governança incidint en què requereixen noves fórmules de col·laboració entre governs, acadèmia, empreses i societat civil, més participatives, flexibles, obertes i dinàmiques, que fomentin l’experimentació, l’aprenentatge i l’adaptabilitat. I en aquest sentit ha assegurat que, “la Universitat està convençuda que l’ecosistema de recerca i d’innovació creat per la pròpia acadèmia, centres de recerca i tecnològics però també per les empreses, associacions, agents socials i institucions és clau per donar resposta a les necessitats de transformació i modelar el que anomenem Regions del Coneixement”.
En la seva intervenció, la delegada del Govern de la Generalitat a les Terres de Lleida, Montse Bergés, ha explicat que el model de governança a l’agenda de Lleida s’estructura a dos nivells, el G10 institucional i el tècnic i que “els resultats fins a data d’avui són 47 actuacions co-identificades i executades, que han mobilitzat una mica més de 17 M€, gràcies en gran part al foment de sinergies entre fons i programes europeus”.
També, Josep M. Gardeñes, president de la COELL, ha destacat que “un dels temes que més ens preocupa i ocupa és que puguem atendre les necessitats de les empreses durant aquest procés de transformació”. Per la COELL, segons Gardeñes, “l’agenda és una oportunitat per fer més atractius per als joves oficis tradicionals i alhora potenciar noves qualificacions professionals que responguin a noves demandes del mercat laboral”. A través de l’agenda, ha assegurat, “estem potenciant la dotació d’equipaments que permetin incrementar l’oferta de formació ocupacional del territori en sectors amb una alta demanda, com el de les energies renovables, però també fomentant noves formacions específiques que encara no tenim i necessitarem per potenciar la bioeconomia, com per exemple, operaris de plantes de biogàs o de biorefineries”.
Jesús Torrelles, president de PIMEC Lleida, també ha coincidit en la prioritat d’atendre les necessitats de les empreses, de les que tenim i també de les que puguin venir atretes per un territori emprenedor, que potencia la innovació i l’especialització competitiva. A través de l’agenda, ha assegurat que “resulta més fàcil posar sobre la taula aspectes vinculats amb la competitivitat de les empreses i del territori.”
Tanmateix, la secretària general de CCOO Terres de Lleida, Cristina Rodríguez, ha explicat que “els agents socials participem activament en aquells espais de concertació i diàleg social impulsades des de les administracions. I l’Agenda compartida de Lleida, sobretot en l’àmbit de la bioeconomia, promou un procés d’industrialització d’alt valor afegit, compatible i complementari amb la producció primària, que “considerem fonamental per fomentar el talent i l’ocupació de qualitat en el nostre territori.”
Ramon Moreno, secretari de Política Social i Ocupació d’UGT Terres de Lleida, en la seva intervenció ha destacat la importància de potenciar el territori, desenvolupar una economia verda, circular i digitalitzada que reforci sectors estratègics, fomenti nous models de negoci i contribueixi a obtenir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (els conegudíssims ODS). Moreno ha destacat que “és una proposta que busca crear un entorn propici per al benestar i la prosperitat, atraure població i talent, i contribuir activament a la transició ecològica i digital.”
La sessió ha finalitzat amb la tècnica del Gabinet Tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Clara Solé; la investigadora i responsable de l’Oficina de Vigilància Tecnològica d’IRTA, Anna Palli, i el gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), Albert Puigverd, com a representants de les entitats i institucions que col·laboren amb l’agenda compartida de Lleida, han exposat la seva implicació per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament.
