Ho certifiquen el 87% dels 229 municipis que han participat en l’estudi de la “Diagnosi de la situació energètica municipal, debat al territori i formació tècnica sobre eficiència energètica” portat a terme pels 5 Grups GAL
En el marc del conveni de col·laboració amb el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, que tenia com a objectiu principal impulsar la transició energètica als territoris rurals
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i els representants dels Grups d’Acció Local (GAL), Leader Ponent, Pirineu Occidental, Alt Urgell Cerdanya, Catalunya Central i Noguera-Segrià Nord han presentat aquest divendres els resultats obtinguts en l’execució de la “Diagnosi de la situació energètica municipal, debat al territori i formació tècnica sobre eficiència energètica” que tenia com a objectiu principal impulsar la transició energètica als territoris rurals.
L’acte de presentació dels resultats ha comptat amb l’assistència del president de Leader Ponent, Rafael Panadés Farré, la gerent Teresa Fuentes i el tècnic d’eficiència energètica i energies renovables, Toni Cantero; del Pirineu Occidental, el president Miquel Maria Bretcha Vivó i la gerent Marian Rius; del Grup Catalunya Central, el president Francesc Lluch i el gerent Jordi Vilalta, i del Grup Noguera-Segrià Nord, el president Miquel Plensa i la gerent Gemma Cortada.
També hi han assistit el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Carles Gibert, i el director del Patronat de Promoció Econòmica, Ramon Boixadera.
L’execució i presentació d’aquest informe s’emmarca en el conveni de col·laboració amb els 5 Grups d’Acció Local del conjunt del territori i el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, signat el passat mes de novembre, amb una aportació de 74.999,99€ i contribueix al treball que s’està desenvolupant per impulsar la Transformació Econòmica de la demarcació, aprofitant totes les potencialitats del territori.
Joan Talarn ha destacat que “amb aquesta enquesta el que fèiem era determinar quins municipis estaven fent la comptabilitat energètica, quins d’ells la tenien al dia, quins coneixien el consum energètic, l’import econòmic i les emissions de CO2”. En aquest sentit, ha afegit que els resultats de l’informe s’han fet amb una participació del 95% dels municipis de Lleida, excepte Gósol i Lleida.
En paral·lel, el Projecte Estratègic per a la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran (2020-2027) té identificada l’eficiència energètica i la generació de renovables com un dels àmbits prioritaris de desenvolupament. Dins d’aquest àmbit es contempla la importància del rol exemplificador de les administracions locals a l’hora de promoure inversions d’aquest tipus en els seus edificis i equipaments, com a element incentivador per tal que la ciutadania i les empreses apostin per l’eficiència energètica com a vector d’estalvi, competitivitat i contribució a la neutralitat climàtica del territori.
Com a resultat de les actuacions destacades portades a terme pels cinc grups d’acció local de la demarcació de Lleida, en termes generals, les dades que se n’extreuen es basen en el 95% dels municipis de la província, que són 218 dels 229 municipis que responen l’enquesta.
Segons ha explicat Toni Cantero, “les xifres indiquen que el 93% dels municipis no tenen la comptabilitat energètica actualitzada i per tant, pot ser més difícil prioritzar actuacions per millorar l’eficiència energètica i aconseguir estalvi econòmic. Els resultats també posen en valor que les comarques que han estat treballant la gestió energètica als seus municipis des de fa més temps són les comarques que presenten millors resultats”.
Malgrat tot, hi ha una àmplia majoria de municipis estan interessats en realitzar mesures d’estalvi i eficiència energètica (sobretot canvi de l’enllumenat públic a tecnologia LED i instal·lacions de solar fotovoltaica), en participar en inversions col·lectives, en augmentar la seva cultura energètica i en desenvolupar projectes de mobilitat elèctrica.
A més, a través dels resultats de l’enquesta també es pot copsar l’interès generalitzat en expedir Certificats d’Eficiència Energètica (més del 87%) per accedir als ajuts de rehabilitació energètica dels fons NGEU. En aquest sentit, la certificació oficial d’eficiència energètica d’edificis és el document tècnic necessari per sol·licitar bona part de les ajudes disponibles vinculades a la millora de l’eficiència energètica en edificis públics.
Per la seva banda, Carles Gibert ha explicat que per tirar endavant projectes d’aquest tipus els fons Next Generation són claus, com ho és també el PIREP Local i la complicitat de la Generalitat, “a les portes de signar convenis amb Madrid”.
La majoria dels equipaments i edificis municipals no disposen d’aquest document tècnic que, tot i no ser un document obligatori per a molts dels edificis i equipaments públics, sí que es indispensable per a la tramitació dels ajuts vinculades al NEXT GENERATION EU o bé al proper FEDER 2021-2027, perquè resulta un document tècnic molt valuós per prioritzar inversions, ja que també aporta informació relativa als estalvis generats i facilita el càlcul del seu termini d’amortització, actuant a manera d’auditoria energètica.
Per això, des del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, el passat novembre del 2021 va publicar el Pla de suport per fer front a les despeses per a la certificació i qualificació energètica d’edificis pertanyents o utilitzats pels ajuntaments de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, que en promoguin la seva rehabilitació energètica amb un pressupost de 508.200 € per tal que els Ajuntament puguin optar a accedir als fons NGEU, considerant que les certificacions energètiques són un document imprescindible per poder tenir accés a aquests ajuts.
