Joan Talarn assenyala els ramaders com a “veritables actors de la bioeconomia”, que ha de liderar “la transformació del model econòmic” de les nostres comarques

El president de la Diputació de Lleida ho ha dit en la inauguració de la Planta de compostatge d’Alcarràs Bioproductors SAT

És un projecte impulsat pel Pla estratègic de transformació econòmica de les terres de Lleida, Pirineu i l’Aran i el Patronat de Promoció Econòmica, i ha suposat una inversió privada d’1,5M€

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha participat aquest dimecres en la inauguració de la Planta de compostatge d’Alcarràs Bioproductors SAT, un acte que ha estat presidit per la consellera d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà.

A l’acte també hi han assistit membres de la junta d’Alcarràs Bioproductors encapçalats pel president de la junta rectora, Jordi Jové; l’alcalde d’Alcarràs, Jordi Janés; el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació, Carles Gibert; el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé; el secretari d’Alimentació, Carmel Mòdol; la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes; el director dels Serveis Territorials a Lleida, Ferran de Noguera; i el director general de l’IRTA, Josep Usall. La inauguració ha inclòs una visita a la planta de compostatge, la descoberta de la placa commemorativa i l’entrega de diferents reconeixements a persones que han contribuït a la construcció i posada en marxa de la planta, entre elles Teresa Botargues, cap de secció de Projectes i Promoció de la Diputació de Lleida.

En la seva intervenció, Joan Talarn ha dit que la inauguració d’aquesta planta de compostatge és el resultat “tangible” d’un model de col·laboració entre administracions, empreses, món acadèmic i ciutadania que està promovent la Diputació des del 2019 i que “ens ha de portar a una veritable transformació del nostre model econòmic”.

Per tot plegat, el president de la Diputació s’ha referit als ramaders com a “veritables actors de la bioeconomia”, en tant que impulsors d’aquest model econòmic que suposa “una oportunitat que no podem deixar escapar”, perquè “no es tracta de gestionar residus, es tracta de valoritzar recursos, en aquest cas, recursos biològics renovables i locals”.

Una transformació, ha insistit Talarn, que “ha començat”, tot i que “correm el risc que ens atropelli, i aquí és on l’administració ha de vetllar perquè això no passi”. En un context com l’actual, sense precedents per la confluència de múltiples crisis a nivell global (climàtica, energètica, de recursos i alimentària) és urgent “canviar la nostra manera de produir i consumir”, i és aquí on entra la bioeconomia, perquè “implica promoure la valorització de recursos biològics renovables i locals, majoritàriament excedentaris de la nostra activitat productiva, per reintroduir-los, en forma d’energia, de combustibles, de materials o de productes, en el propi sector primari i en altres sectors econòmics”.

Talarn també ha advertit que aquests recursos són limitats (“renovables, però limitats”), i que, en el cas de Catalunya, en gran part estan concentrats a la demarcació de Lleida, i provinents del sector agrícola, ramader, agroindustrial, forestal i municipal, i per aquest motiu cal estar atents a problemàtiques com ara el sobredimensionament d’instal·lacions de valorització per a un determinat ús, els processos especulatius, o les afectacions a la competitivitat i viabilitat d’aquest nou teixit industrial. Aquesta és la raó de ser de l’Agenda Compartida per la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, un instrument de “planificació estratègica compartida, construït sobre sòlids consensos institucionals, i que ens ha de permetre fer efectiva la necessària acció col·lectiva, i sostinguda en el temps, de tots aquells actors que vulguin participar d’aquesta transformació”.


L’Agenda ha identificat set àmbits prioritaris d’actuació –un d’ells és la bioconomia– i desenvolupa, des d’aleshores, tot un seguit de projectes, programes i actuacions per contribuir a fer-los efectius. És així com es podrà liderar des de les terres de Lleida el desenvolupament d’aquest paradigma econòmic, amb un lideratge que implica, entre d’altres, ser capaços de “posar en valor els recursos i capacitats disponibles en el territori i  captar les inversions i el talent, que ens posicionin com a hub de referència de la bioeconomia, no només a Catalunya sinó del sud d’Europa”. 17 hectàrees i una inversió d’1,5M€

La Planta de compostatge d’Alcarràs Bioproductors SAT és un projecte impulsat pel Pla estratègic de transformació econòmica de les terres de Lleida, Pirineu i l’Aran i el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida.

S’integra en un espai amb una superfície total de 17 ha, i vol esdevenir el primer equipament d’un entorn idoni per al desenvolupament, a escala industrial i preindustrial, de biotecnologies i bioproductes, que posin el valor tots els recursos biològics renovables excedentaris de l’activitat productiva del país.

Cal remarcar que, a diferència d’altres zones europees, Catalunya no disposa d’aquest tipus d’instal·lacions, que haurien de permetre que tota la capacitat del sistema RDI català es pugui traslladar a desenvolupament tecnològic i de producte, que faciliti la incorporació del sector industrial, de les pimes i del propi sector primari al model. De fet, l’èxit del model, tenint en compte que la disponibilitat de recursos biològics excedentaris és evident, depèn en un 80% de la capacitat d’adaptar i desenvolupar aquestes tecnologies.

Des del sector ramader hi ha el convenciment que cal desenvolupar aquests espais propers a les fonts d’aquests recursos, de manera que, en ells, hi puguin confluir diferents actors del sistema RDI i orientar les seves capacitats al desenvolupament a escala comercial de les innovacions tecnològiques i de processos, necessàries per capturar el valor econòmic, social i ambiental de la bioeconomia circular.

D’ençà del 2018 que es creu que el desenvolupament efectiu d’aquest paradigma econòmic és clau, no només per la sostenibilitat de la producció agrícola i ramadera, sinó també per contribuir a desenvolupar un teixit industrial compatible i complementari amb aquesta producció, que diversifiqui les economies rurals i reverteixi el seu despoblament. La planta inaugurada  avui, i que ha permès mobilitzar una inversió privada de més d’1,5M€ per part de 150 famílies dedicades a la ramaderia i l’agricultura, és un exemple d’aquesta voluntat i compromís.

El marc de col·laboració impulsat per la Diputació de Lleida, mitjançant l’Agenda Compartida per la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, i la seva alineació amb l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2030, ha permès concebre el Biohub CAT no només com una infraestructura necessària per cobrir dèficits de desenvolupament tecnològic i de producte, sinó com un projecte de país, i que en l’actualitat s’està configurant a nivell conceptual i projectual de la mà d’institucions com IRTA i EURECAT, entre d’altres.

Joan Talarn:



Desplaça cap amunt