El president de la Diputació de Lleida ho ha dit durant la inauguració de les 10es Jornades per a l’Excel·lència ‘Quin futur volem per al Pirineu? Estratègies per un desenvolupament sostenible dels territoris de muntanya’, que se celebren a Esterri d’Àneu els dies 6 i 7 d’octubre
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, acompanyat del vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Jordi Verdú, i del diputat Josep Ramon Fondevilla, ha participat aquest divendres en la inauguració de les 10es Jornades per a l’Excel·lència ‘Quin futur volem per al Pirineu? Estratègies per un desenvolupament sostenible dels territoris de muntanya’, que se celebren al pavelló poliesportiu d’Esterri d’Àneu els dies 6 i 7 d’octubre, sota l’organització de l’Associació de les Jornades per a l’Excel·lència.
La inauguració ha comptat amb les intervencions de la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella; la directora general de Polítiques de Muntanya i Litoral, Roser Mombardo; el delegat del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Castells; el director general d’Estratègia Territorial, Joan Masferrer; el president de l’Associació de les Jornades per a l’Excel·lència, Jesús Montoliu, i l’alcalde d’Esterri d’Àneu, Pere Ticó.
Joan Talarn ha començat la seva intervenció assegurant que “el futur de les comarques pirinenques és també un tema de país” i que “la primera batalla estarà guanyada quan professionals i empresaris catalans de la plana també així ho entenguin”. En aquest sentit ha dit que “tots estem obligats a cercar estratègies per a un desenvolupament sostenible dels territoris de muntanya”.
Ha recordat que les comarques de muntanya no pretenen ni volen “un creixement ni una explotació intensiva d’aquestes comarques com la que en dècades passades es va imposar a la costa” i que cal “abordar el futur d’aquestes comarques des de l’assumpció d’una realitat que ningú no pot negar: viure en entorns de muntanya comporta una sèrie de hàndicaps que poden arribar a ser negatius si no apliquem mesures correctores que durant dècades s’han obviat”.
Finalment ha destacat que “son tres els factors que contribueixen a fer arrelar projectes de vida en un territori: disposar de serveis bàsics a una distància assumible; tenir unes vies de comunicació útils, tant les terrestres del segle XX com les digitals del segle XXI; i disposar d’oportunitats per guanyar-se la vida. Aquest és el repte, aparentment obvi”.
